Barcelona · Altres partits, sindicats i experts, així com gran part de les entitats independentistes del país, s'han oposat clarament al nou finançament i el consideren insuficient. Per motius molt diferents, però, PP i Brunete mediática' han anat de bracet de nou per exclamar pels privilegis dels catalans i la rendició de Zapatero envers ERC...


CiU, com era d'esperar, s'ha mostrat contrària al pacte, en un clar moviment d'oposició: "L'acord va arribar in extremis entre Esquerra i els socialistes i no s'ajusta a l'Estatut ni en la xifra, ni en el model, ni en els terminis". Artur Mas ha declarat en l'article La valentia de dir no' que Catalunya, que l'any 2005 va patir un dèficit fiscal de 16.735 milions d'euros, no es pot permetre ara aquest acord de finançament perquè "queda molt per sota de la xifra que permet l'Estatut".

Reagrupament, la coalició independentista de Joan Carretero, també és contrària a qualsevol model autonomista i ha fet públic que el finançament pactat "no condueix enlloc".

El Partit Popular, per la seva banda, ha mostrat una curiosa esquizofrènia entre el PP català i l'estatal. Els dos s'oposen al finançament, però mentre uns parlen de negociació tutelada per l'independentisme d'ERC i de privilegi a Catalunya -Esperanza Aguirre, a més, ens ha descobert que la seva comunitat necessita més ingressos perquè també és bilingüe: castellana i anglesa- el diputat del PPC i secretari d'Economia del partit, Enric Millo, l'ha qualificat de "decebedor, improvisat, esquifit, i ple d'incertesa". "No és el que s'havia promès", ha assegurat.

D'altra banda, tot i que Esquerra ha apostat per l'acord, el sector crític encapçalat per Uriel Bertran Esquerra Independentista i les joventuts del partit, les JERC, s'hi han oposat.

La majoria d'entitats independentistes de la societat civil han mostrat la seva oposició al model. La plataforma Sobirania i Progrés ha dit que rebutja l'acord de finançament de Salgado perquè "perpetua l'estat de dependència econòmica" i no compta "amb cap de les variables que l'Estatut del 2006 preveia" pel finançament de Catalunya: immigració, major cost de vida, població en risc d'exclusió i esforç fiscal.

La Plataforma pel Dret de Decidir ha informat que "no pot admetre" que l'"ofegament" econòmic continuï sent la base de les relacions de dependència amb l'Estat, i a més ha declarat que aquest acord no redueix el dèficit fiscal. D'altra banda, les xifres anunciades per al 2012 han estat qualificades per la PDD de "brindis al sol": "una nova promesa que el govern espanyol incomplirà".

El sindicat nacional Intersindical ha mostrat la seva hostilitat a la darrera proposta de sistema de finançament per la seva dependència econòmica amb l'Estat espanyol, i ha reivindicat el concert econòmic per als Països Catalans, "especialment en una situació com l'actual, per impulsar l'economia, garantir la plena ocupació i finançar uns serveis públics de qualitat".

Encara que no hi ha hagut posicionaments oficials, el conjunt de moviments socials de l'esquerra independentista -com Endavant o Maulets- també són contraris a l'acord, ja que sempre han rebutjat el procés estatutari i les seves derivades.

D'altra banda, Elisenda Paluzie s'ha erigit com l'economista contrària a l'acord. La degana de la facultat d'economia  i empresa de la UB, citada en molts mitjans, ha criticat, entre d'altres, que "el finançament per càpita de Catalunya en els serveis públics fonamentals seguirà per sota de la mitjana". Tot i això, Paluzie no és l'única en mostrar el seu rebuig: el Degà del Col·legi d'economistes, Joan Baptista, també ha recordat que "l'acord enredereix un any el que estipula l'estatut i això tindrà un efecte financer negatiu".

En darrer lloc, qui també ha posat el crit al cel pel finançament, però per motius molt diferents als exposats fins ara, és la Brunete mediática': des de rendició de Zapatero fins a "model insolidari", el degoteig de demagògia és espectacular.