La revista L'Europa de les Nacions, editada pel Ciemen, va entrevistar àmpliament l'exsecretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, Albert Royo, just abans que el destituïssin. Malgrat la destitució, les línies mestres que apuntava Royo en matèria de política exterior de la Generalitat continuen sent totalment vàlides. Així, el llavors secretari reflexionava: "l'Europa de les Regions ha perdut la batalla. Els estats, no només no s'han afeblit a causa del procés d'unificació europea, sinó que s'han relegitimat. Els europeus tindrem tanta Europa com els estats vulguin".
Davant d'aquest fet constatable, el Govern opta per "crear el cas català dins Europa", singularitzant una problemàtica que no té comparativa possible amb cap altre regió del continent. Catalunya, motor del sud-oest de la Unió, tant econòmicament com cultural, es mereix un "tracte especial" per part de les institucions comunitàries, defugint la comparació amb d'altres nacions sense Estat amb molt menys pes demogràfic ni dinamisme econòmic.
A banda d'aquest eix estratègic, el Govern també constata: "A l'exterior, Espanya està de moda i poca gent entén perquè bascs o catalans en volem marxar". Royo avisa que molts diplomàtics i ciutadans europeus confonen el cas basc i català, pensant-se que a Catalunya hi ha conflicte armat. Davant d'aquesta constatació, la Generalitat aposta per projectar el país "cap a l'exterior i no tant reivindicant a tort i a dret allò que som o volem esdevenir, sinó participant en primera persona en els principals fòrums de debat internacional i oferint, humilment però desacomplexada, la nostra visió del món davant els principals reptes de la humanitat. El reconeixement nacional per part dels altres cau, després, com una poma madura". La línia encetada per Royo constata que les relacions internacionals són cada vegada menys jeràrquiques, en el sentit que en múltiples fòrums interactuen estats, regions, ajuntaments...: "En aquest marc, el Govern vol normalitzar la presència de Catalunya com a actor internacional de primer ordre en els principals fòrums de debat".
Royo anunciava també la potenciació del paper dels 114 casals catalans a l'exterior, l'aprofundiment en l'Euroregió Pirineus Mediterrània i la permeabilització "d'una de les fronteres menys permeables de l'Espai Schenguen", que separa la Catalunya Sud de la Catalunya Nord.
Royo no es mostrava gens preocupat per les poques complicitats que Catalunya pugui tenir a nivell internacional, ni per l'hostilitat manifesta del govern espanyol per impedir que es debati la qüestió catalana: "L'agenda internacional no deixa de ser més que la gestió més o menys òptima d'una suma d'agendes regionals o estatals. (...) Si tot un poble vol fer un pas endavant, això no ho atura ningú. L'agenda internacional recollirà allò que nosaltres vulguem, si és que ho volem. (...) Per tirar endavant un procés d'aquest tipus no es pot comptar amb aliats externs. Només ens tenim a nosaltres mateixos".
