El Govern de les Illes ha retirat les ajudes a la formació en llengua pròpia a aquells col·lectius que en gaudien i que són, també, els més vulnerables: aturats, discapacitats, presos o pensionistes, entre d'altres.
Barcelona ·
La persecució del català a les Illes Balears és un fet consumat amb el popular José Ramón Bauzá al capdavant del Govern. Després de les retallades ─indiscriminades, no consensuades i gens justificades en matèria econòmica─ a les direccions generals de Política Lingüística, a IB3, a Ràdio i Televisió de Mallorca, a les entitats que treballen per la llengua catalana, al decret de mínims ─que serà derogat─ i als programes de reciclatge de català per als professors, ha tocat el torn als cursos de català que s'oferten públicament.
Entitats i associacions socials ja han denunciat diverses vegades el trencament de consensos polítics que ha dut a terme Bauzá
El Govern Bauzá ha anunciat aquesta setmana que els cursos de català gratuïts o amb reduccions especials que s'oferten per a nouvinguts i col·lectius en risc d'exclusió social (aturats, immigrants, discapacitats, presos o pensionistes, entre d'altres) passaran, a partir d'ara, a ser de pagament. Seguint la Llei de l'Embut, Bauzá ha anunciat aquesta mesura de la mateixa manera que va anunciar la supressió de la presència del català a moltes altres àrees de la societat balear, com són els mitjans públics o el funcionariat públic.
Bauzá ja va demostrar l'objectiu del nou executiu de les illes, en modificar la Llei de Normalització Lingüística per eliminar el requisit de català per als funcionaris. Nombroses entitats i associacions socials del territori ja han denunciat diverses vegades el trencament de consensos polítics que ha dut a terme Bauzá, uns consensos que es van assolir per la gran majoria de partits illencs durant la democràcia.
