Barcelona · Marta Rovira, sociòloga i col·laboradora habitual de Tribuna.cat, ha rebut aquesta passada setmana el prestigiós premi Rahola d'assaig pel seu nou llibre 'La transició franquista. Un exercici d'apropiació històrica' on hi destapa les fal·làcies de la coneguda etapa històrica.

Emmarcats a Espanya en un context de repressió i dictadura, l'any 1975, Rovira assegura que la transició no va ser "ruptura, sinó un canvi polític dirigit pel mateix règim" que es va preocupar de sostenir-lo, des de bon començament, amb una "gran operació de construcció col·lectiva de la memòria".

L'autora s'ha dedicat, doncs, a treure totes les capes, una a una, de la ceba que ha suposat aquest procés que va marcar el final del franquisme, i que va estar construït, segons denuncia l'autora, per un discurs "controlat per l'elit franquista que ha estat transmès i assumit per la societat i els partits polítics sense discussió".

"El preu del progrés era l'oblit" sentencia Rovira sobre la transició, i alerta que la perversitat d'aquesta operació és que "la memòria ha desdibuixat els límits entre democràcia i franquisme", com si la dictadura fos "un antecedent natural" de la Transició.