En l’actual etapa històrica de la globalització o mundialització es dóna una forta contradicció entre la superpotència del gran imperi mundial, els Estats Units, i altres imperis naixents (Xina, Rússia, Brasil, Índia) més el que resta dels vells imperis (francès, anglès, espanyol...), i una imparable onada de lluite En l’actual etapa històrica de la globalització o mundialització es dóna una forta contradicció entre la superpotència del gran imperi mundial, els Estats Units, i altres imperis naixents (Xina, Rússia, Brasil, Índia) més el que resta dels vells imperis (francès, anglès, espanyol...), i una imparable onada de lluites d’alliberament nacional que arreu del món propicia la creació de nous estats, també a la vella Europa. L’últim cas ha estat la independència per via pacífica i democràtica del poble de Montenegro. Estem a curta distància de la creació d'un nou estat europeu que serà Kosovo. I s’apunta un cas possible, el de Flandes, que suposaria la descomposició de l’Estat belga (format per dos pobles: valons i flamencs). En l’aspecte econòmic, Flandes ha aconseguit posar-se al dia, modernitzar-se, i situar-se en primera línia del desenvolupament, mentre que Valònia s’ha quedat enrera, sense alè ni iniciativa i, com a conseqüència, hi ha un progressiu distanciament econòmic entre els dos pobles i un descontent creixent per part dels flamencs, que es veuen obligats a suplir les carències dels valons. En l’aspecte polític, l'evolució és molt clara: es camina cap a una possible independència de Flandes ja que qualsevol problema, per petit que sigui, es transforma en una baralla entre els dos pobles i la majoria de la població flamenca, segons les enquestes, no se sent vinculada a la monarquia, comuna a uns i altres. La revisió constitucional del 1970 va reconèixer les comunitats i regions, creant-se parlaments, governs i administracions de Flandes, Valònia i Brussel.les. El 1993 Bèlgica va transformar-se oficialment en un Estat federal. Actualment els flamencs reivindiquen el control de la seva part de la seguretat social i del mercat de treball i recentment un centenar de responsables econòmics, financers i intel.lectuals flamencs han signat un “Manifest per la independència de Flandes dins d’Europa” ja que consideren que el model belga “no pot fer front als enormes desafiaments culturals, polítics i socioeconòmics als quals Flandes és confrontada”. El ministre-president de Flandes, Yves Leterme, cristianodemòcrata, ha dit: “la nostra solidaritat amb els francòfons em fa pensar en una mena de sac a l’esquena ple de pedres que hem de portar mentre estem en una cursa enfollida en que hem de ser els millors del món”.  A les eleccions legislatives de l’any vinent els flamencs estan decidits a bloquejar la formació de un nou govern federal si no s’atenen les seves reivindicacions sobre la seguretat social i el mercat de treball. Valons i brussel.lesos no volen ni sentir parlar de buidar encara més l’estructura estatal en favor de les regions. El ministre-president de Flandes ha declarat que cap obstacle pot oposar-se al desig del poble flamenc d'una major autonomia i el seu partit, majoritari, ha elaborat un projecte de Constitució flamenca en què es parla de la nació flamenca. El parlament flamenc, elegit democràticament, pot tenir l'última paraula sobre el futur del seu país ja que la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret dels pobles a disposar de si mateixos. Alguns valons ja comencen a mirar cap a París per trobar un refugi a França en cas de desaparició de l’Estat belga. Serà tot plegat un “delirium tremens” (Solana dixit)?.
Mentre pobles diversos avancen cap a la seva llibertat nacional, nosaltres ens estem barallant per un estatutet fet a la mida dels desigs del partit governant a l’Estat espanyol. Si no ens espavilem serem els últims de la fila i veurem com, un rere l’altre, pobles d’arreu del món ens passen al davant en el seu camí cap a la llibertat nacional.