Aquests dies s’estan duent a terme presentacions de noves candidatures municipals de l’esquerra independentista en diverses localitats del país sota les sigles CUP (Candidatura d’Unitat Popular), arribant a un total de 45. D’aquestes, algunes es troben en fase embrionària, d’altres de consolidació en el teixit associatiu i polític local i algunes estan disposades a presentar batalla en els comicis electorals del mes de maig. És el cas, naturalment, de les que en l’actualitat ja disposen d’algun regidor als seus ajuntaments (Vilafranca del Penedès, Sallent, Valls, Torà...) però també d’algunes candidatures amb força possibilitats d'obtenir representació. Cal destacar també la creació i impuls de noves candidatures a grans ciutats del país, com és el cas de Badalona i Lleida, que han recollit les ganes de participació política dels sectors més actius socialment i nacionalment.
Amb la presentació del Programa Marc per a les eleccions municipals, acabat de penjar al seu web, les diferents CUP, lluny d’elaborar “un conjunt de mesures doctrinals, intemporals i desubicades geogràficament” volen “apuntar alguns dels temes i enfocaments que qualsevol col.lectiu de l’esquerra independentista hauria de tenir en compte a l’hora de definir un programa de govern per a la seva vila”.
El Programa es divideix en sis línies d’actuació, que són cultura i llengua; solidaritat, justícia i cohesió de les classes populars; immigració i nova ciutadania; urbanisme, territori i medi ambient, democràcia participativa i construcció nacional dels Països Catalans a través dels municipis. Una de les propostes d’aquest darrer apartat es refereix al protagonisme polític que haurien de tenir els representants municipals. En aquest sentit, es defensa l’establiment d’òrgans de treball sectorial d’abast nacional, el suport a una Assemblea Permanent de Regidores i Regidors dels Països Catalans i començar a treballar per una Xarxa de Muncipis “que superi les actuals agrupacions partidistes”.