Barcelona · Quan d'aquí a uns anys Euskal Herria visqui sense ETA ni tortures, i sigui un estat independent si així ho han decidit els seus habitants, la història marcarà aquest 7 de febrer del 2011 com un dels dies clau per a la superació del conflicte. Aquest serà recordat com el dia en què l'esquerra abertzale ha trencat amb la història i, de manera unilateral, ha fet l'aposta definitiva per les vies exclusivament democràtiques i pacífiques rebutjant "l'ús de la violència", incloent la d'ETA "si hi fos en qualsevol de les seves manifestacions", segons ha explicat el portaveu abertzale Rufi Etxebarria.

El pas de l'esquerra abertzale, fruit d'un llarg procés de debat, ha de desembocar en la legalització del nou partit per tornar a donar veu a les més de 100.000 persones que en els darrers comicis han vist com es vulneraven les seves llibertats al no poder exercir el seu dret a vot per culpa d'una injusta i jurídicament qüestionable Llei de Partits. De rebot, però, i el que és més important, la condemna a la violència d'ETA obliga a l'organització armada a convertir en irreversible el seu alto el foc. Les condicions per assolir la pau estan sobre la taula, i l'escenari és més positiu que mai, però la pilota es troba ara sobre la teulada del govern espanyol.

Seria un error històric que els condicionants de l'agenda política i la situació de debilitat de l'executiu de Zapatero marquessin l'actuació del govern espanyol, que pot caure en la temptació d'adoptar una actitud immobilista. De moment, sembla que aquest és el camí, a tenor de les paraules del secretari d'organització del PSOE, Marcelino Iglesias, qualificant de "molt improbable" la possibilitat que el nou partit pugui concórrer a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Diu Iglesias que, tot i que el pas és positiu, "la democràcia ha de ser molt exigent" amb aquestes formacions que no han rebutjat explícitament la violència d'ETA durant tants anys. Estaria bé estendre aquesta exigència democràtica a tots aquells partits que emparen la tortura mitjançant unes lleis que permeten que una persona pugui estar incomunicada durant cinc dies; o aquells que encara no s'han atrevit a condemnar el franquisme; o aquells que callen davant els atacs feixistes als Països Catalans. Sap de quins partits parlem, el senyor Iglesias?

Ha arribat l'hora de la generositat, de superar els errors que tothom ha comès durant aquests anys, d'assolir una pau definitiva que ha de passar inexorablement per donar la paraula, sense límits, a tots els bascos i les basques.