Barcelona · Foto: Xavier Alsinet · No són habituals els atacs de sinceritat de polítics en actiu a pocs mesos d'unes eleccions. Però la maragallada' (en aquest cas, de l'Ernest) protagonitzada pel conseller d'Educació en una conferència al Fòrum Europa porta al darrere una càrrega de valor major de la pot semblar en un principi.

Repàs dels fets: en una conferència i, important, acompanyat d'Antoni Castells, Ernest Maragall ha afirmat que veu Catalunya "fatigada" del tripartit i ha augurat que els tres partits que formen part del govern no sumaran després dels propers comicis. El conseller, que ha alabat la tasca del govern, ha atribuït els mals auguris al fet que el tripartit "continua tenint aquest estigma de no acceptació, de gairebé rebuig unànime al propi concepte, a la pròpia marca que el defineix". Però el més destacat de la intervenció de Maragall han estat les referències al propi partit, demanant veu pròpia al congrés i un "lideratge" que assumeixi un projecte "clar, global i explícit".


Canvis al PSC

La reedició del tripartit és cada cop més lluny de ser una realitat. Deixant de banda l'aritmètica, en què pot passar, tal com diu Maragall, que els tres partits no arribin a la majoria absoluta, són pocs els que confien amb aquesta fórmula. ERC i el PSC ja han vist el desgast que els comporta i se n'han allunyat -els republicans, posant condicions inassumibles pel PSC per pactar, i els socialistes, afirmant que aspiren a governar sols- i han deixat a ICV com a única valedora del projecte, tot i que els ecosocialistes han abandonat darrerament el paper de ventafocs' (Herrera ha estat el primer en contestar Maragall afirmant que "potser el que passa és que algun elector no ha entès la política d'alguna conselleria que no ha estat a l'alçada d'un govern de progrés").

Conscients que és probable que el govern se'ls escapi, a més, el PSC està entrant en un procés de reflexió en què destaquen, de manera molt clara, els moviments del sector catalanista de la formació. Ja hem parlat a Tribuna.cat de les múltiples declaracions d'Antoni Castells (criticant el PSOE, plantejant reformular les relacions Catalunya-Espanya o demanant un grup propi al congrés) i de Montserrat Tura (posicionant-se i deixant oberta la possibilitat que hi hagués primàries); i les paraules d'aquest matí de Maragall no fan més que seguir-ne la tònica. En primer lloc, grup propi: "Vull un PSC que s'expressi en veu alta cada dia, vull veure el meu diputat socialista als informatius del migdia i la nit per saber què ha dit el PSC, com veiem què diu Joan Herrera per ICV, Joan Ridao per ERC o Josep Antoni Duran i Lleida per CiU".

I en segon lloc, canvi en el projecte: davant el lideratge silenciós de Montilla, basat en presentar-se com un partit centrat, sense grans estridències, Maragall ha reclamat un projecte "clar, global, explícit, i -atenció- un lideratge que l'assumeixi, el representi i es comprometi a tirar-lo endavant". S'estan posant les bases per un canvi profund al PSC?