El Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) considera que vetar l'ús del català en un judici no és motiu per obrir cap expedient disciplinari a cap jutge. Ni ho ha considerat durant els 30 anys de democràcia, ni pensa considerar-ho a partir d'ara. En d'altres paraules, la justícia espanyola considera que els articles 3.2 i 3.3 de la Constitució espanyola ("Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts" i "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció") no tenen valor jurídic. Així ho ha donat a entendre el CGPJ en l'enèsima resolució, aprovada per majoria, que rebutja obrir cap expedient a la magistrada Ana Ingelmo, Presidenta del Tribunal del Jurat que coneix de l'homicidi de Josep Maria Isanta, que el 4 d'octubre va obligar un testimoni a abjurar del català i declarar "en español".
El vocal del Consell Alfons López Tena va quedar-se sol demanant que s'obri un expedient disciplinari a la magistrada Ingelmo. Dels 17 vots emesos, 16 van considerar que l'actitud vexatòria envers els catalanoparlants adoptada per la magistrada no constitueix cap tipus de falta. Fins i tot, alguns vocals de l'ala més conservadora va afirmar que Ingelmo havia actuat correctament i que ells haurien fet el mateix. Davant d'aquesta situació, Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia considera que s'està generant una sensació d'"indefensió absoluta" dels catalanoparlants envers el sistema jurídic espanyol. L'entitat està preocupada perquè l'actitud de la magistrada i la resposta gremialista del Consell genera la impressió sobre "que el català ‘no val' en l'administració de Justícia".
Ingelmo, amb la seva actitud, i de retruc tot el CGPJ, no només vulneren la Constitució espanyola, sinó que també va se salten una llei orgànica com és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la pròpia Llei Orgànica del Poder Judicial i la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, incorporada a l'ordenament jurídic espanyol. De tot aquest reguitzell de normes violades, el ciutadà corrent podria pensar, amb un primer cop d'ull, que els jutges no tenen cap voluntat en fer complir la llei.
És per tot això que López Tena assegura que la magistrada pot haver incorregut en un delicte de prevaricació dolosa (art. 446 del Codi Penal), o imprudent o ignorant (art. 447), amb l'agreujant de discriminació, motiu pel qual ho posarà en coneixement de la fiscal en cap del TSJC, Teresa Compte.
El Consell, per la seva banda, argumenta que ha refusat la proposta de López Tena perquè ja existeix una altra investigació, iniciada arran de la denúncia interposada per Juristes en Defensa de la Llengua davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El tribunal, alhora, ha derivat la demana a Inspecció del Consell, que té un mes per decidir si s'arxiva la denúncia o si procedeix obrir un expedient sancionador, que haurà de tornar a ser votat pel CJPG. El cercle viciós, doncs, es retroalimenta, en un espiral en què l'ens sancionador és, alhora, jutge i part.
