Barcelona · Es veia a venir. El president del CAC, Josep Maria Carbonell, va exposar el passat mes de març confidencialment al president de la Generalitat, José Montilla, la seva voluntat de retornar al camp privat i d'aquesta manera recuperar un major grau de llibertat i d'actuació. Una decisió que va fer pública el passat diumenge, poc després que es publiqués a la col·lecció l'Arquer el seu llibre "El primer poder". A la portada hi ha una frase il·lustrativa del seu pensament irreductible: "Una societat sense llibertat d'expressió i informació no podrà garantir mai la democràcia".


I a la introducció del llibre seguia: "Durant aquests anys he vist que malgrat el dret a la informació incorpora alhora la llibertat d'expressió, pilar fonamental de la democràcia, i el dret dels ciutadans a rebre informació veraç, aquest darrer resta sempre en un segon terme, massa sovint arraconat. He constatat que el pluralisme i la neutralitat eren temes ben diferents. Que en els països de més qualitat democràtica hi havia més regulació audiovisual. Que la multiplicació de canals de comunicació no equival a més pluralisme i més qualitat de la informació [...] També, per comprendre millor la meva feina actual com a president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. i també per aquell compromís cívic que he volgut, amb més o menys fortuna, que m'acompanyés al llarg de la vida.
I parlo de compromís cívic perquè analitzar i aprofundir els mitjans de comunicació vol dir entrar a analitzar la qualitat democràtica de les nostres societats. La influència dels mitjans és molt gran, ja veurem si determinant o no, però el que queda fora de tot dubte raonable és el fet que els mitjans incideixen de manera notable en la nostra vida quotidiana, en la nostre manera de veure  i viure la vida, en els nostres valors, en la nostra manera de ser. Hi ha sens dubte un vincle apreciable entre la qualitat de la nostra democràcia i el nostra sistema de mitjans de comunicació. I que, en gran manera, una part del nostre futur ens la juguem en les xarxes i cada vegada més decisions en els mitjans de comunicació.
He mirat de no caure en posicions radicals d'aquells que troben tots els mals en els mitjans i en la televisió, en particular..."

Carbonell, amb aquest llibre, feia un testament per començar una nova etapa allunyat del marc estricte de la disciplina partidista i d'una institució tant complexa i condicionada com el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Aquells que coneixen des de fa molts anys a Josep Maria "Pipo" Carbonell saben que s'ha dedicat a la política des d'una actitud i una ètica poc comuna a la nostre classe política. Però també coneixien i han conegut la seva fermesa, vers els poders fàctics dels mitjans de comunicació, les seves 'Brunetes mediáticas' i els seus 'telepredicadors'. 

Ja al 1976, Carbonell va afiliar-se a la Convergència Socialista de Joan Reventós i des d'aleshores ha estat dirigent i diputat de la branca més catalanista del PSC, fins que va assumir la presidència del CAC. s, en tot cas, un exemple d'integritat i fermesa que caldria que es prodigués més entre els servidors públics.