La comunitat educativa del país, que confiava en què, si Educació era competència del PSC, el conseller seria algú proper a l'equip que va configurar amb els anys Marta Mata, va rebre amb preocupació i escepticisme que un joc d'escacs partidista col·loqués el funcionari de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall per dirigir l'ensenyament del país. Ara, quan la ministra de Cultura, envaint competències exclusives de la Generalitat de Catalunya, intenta imposar les tres hores de castellà a primària s'han encès tots els llums d'alarma perquè ja se sabia que tant els aparells de l'Estat de l'entorn del PSOE i el PP com el seu cavall de Troia des de Catalunya, Ciutadans, tenien com a objectiu prioritari destruir la convivència que la immersió lingüística ha aconseguit durant els últims vint-i-cinc anys. Es volia i es vol destruir que Catalunya sigui un sol poble i partir el país pels orígens lingüístics i tota aquesta estratègia pretén trobar noves formes de presentació amb el nou fenomen immigratori, partint de la idea que no es dóna la mateixa sitaució ara que quan es va plantejar la immersió lingüística. Els estrategs d'aquesta ofensiva contra el català creuen que la llengua vehicular de l'ensenyament hauria de ser, com no, l'espanyol.
Davant d'aquesta ofensiva, que ja coneixíem, la comunitat educativa i la societat civil estan preocupades per la debilitat i la poca convicció del conseller Ernest Maragall, manifestada multitud de vegades amb converses amb qui l'ha volgut escoltar. Així Ernest Maragall ha dit, per exemple, que TV3 i Catalunya Ràdio eren eines del nacionalisme més radical, o que tots plegats en fèiem un gra massa de la qüestió del català. Deixar la defensa de la llengua en mans d'una persona que no es ruboritza amb aquestes afirmacions és un perill.
Amb tot, davant l'alarma causada, alts dirigents socialistes asseguren que el president José Montilla no abandonarà l'estela del gran referent de l'escola catalana, Marta Mata, i obligarà al conseller d'Educació a mantenir la immersió. Mentre, els seus socis del govern de l'Entesa, ERC i ICV-EUiA, i el primer partit de l'oposició, CiU, ja han censurat amb duresa al conseller i les seves declaracions i han demanat al govern de Catalunya que deixi que s'envaeixin les competències exclusives de la Generalitat.