El conseller d'Educació, el socialista Ernest Maragall, ha aconseguit encendre els ànims de molts mestres del país i de la societat civil en més d'una ocasió des que es va fer càrrec d'aquest departament. Els nens d'Olot que no sabien parlar castellà, el suport al Govern espanyol en la imposició de la tercera hora de castellà a la primària, la manca de pressupost en l'aplicació de la sisena hora que venia de la legislatura anterior... I ara, la insinuació que si sis escoles d'elit compleixen els requisits exigits i podran accedir a les ajudes per a l'escola concertada. A Catalunya hi ha una vintena d'escoles d'elit que estan finançades parcialment amb diners públics, ja que reben de l'administració els salaris dels professors i una quantitat per cada aula, a més, és clar, de les quotes mensuals elevades que paguen els pares per cada alumne. Més enllà del debat sobre si una institució governada per partits d'esquerres ha de destinar pressupost públic a ajudar els pares que desconfien de la qualitat de l'escola pública i, legítimament, escolaritzen els seus fills en la xarxa privada, cal valorar si el fet que algunes d'aquestes escoles responguin a interessos religiosos s'adiu amb una política de defensa de l'escola pública laica. Hi ha sis escoles d'elit que han tornat a trucar al despatx del departament d'Educació per provar sort. En d'altres ocasions, les seves sol·licituds han estat rebutjades, fins i tot pel govern de CiU. Aquests centres són Aura, de Tarragona; Mafalda i Pérez Iborra, de Barcelona, l'Escola Pia, d'Igualada, La Vall, de Sabadell, i Montclar, de Jorba, aquestes darreres de l'Opus Dei. Fins ara, aquestes escoles havien quedat sense concert perquè "no responien a les necessitats educatives de la zona", però ara, sembla que el gabinet de Maragall no descarta injectar pressupost. Tot i que la decisió del departament no és en ferm, el conseller ha deixat clar que "només es concertaran aquestes escoles si compleixen els requisits".

Els principals sindicats de l'escola pública i la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) no comparteixen el balanç triomfalista de la conselleria en aquest primer any del desenvolupament del Pacte.  El sindicat majoritari, USTEC-STEs, ja ha denunciat  "la connivència de la conselleria amb els interessos de les patronals religioses" i ha lamentat que fins i tot una de les dues escoles de l'Opus  només accepta nenes, "atemptant directament contra els drets democràtics de no discriminació per raons de sexe". Aquest fet ha estat denunciat també per CCOO, malgrat l'existència de sentències judicials que avalen que els centres que no practiquen la coeducació puguin rebre fons públics. Quan es va signar el Pacte Nacional per l'Educació, el sindicat USTEC-STE, proper ideològicament a ERC, el partit de la consellera Marta Cid, el va rebutjar en considerar que es consolidava la doble xarxa educativa al país, creant desigualtats i discriminacions pel que fa el dret a rebre educació.

Avali o no la llei les ajudes públiques a escoles d'elit que discriminen per raó de sexe, i a l'espera que es confirmi aquesta ajuda, potser valdria la pena que el Govern d'Entesa, abans conegut com a catalanista i de progrés, reflexionés sobre el model educatiu que vol per al país, i si té sentit engreixar la caixa de centres privats mentre Catalunya té un munt de centres educatius públics prefabricats, amb manca de recursos i amb menys personal del que caldria per atendre les necessitats dels nens i nenes, precisament, per manca de pressupost.