Identificar els posicionaments d’UGT amb els interessos polítics del PSOE és cosa fàcil, donades les evidències. Fer-ho, segons com, amb ICV, a vegades també. Però relacionar CCOO amb el PP ja és més complex. Aquesta setmana el diari Público esbombava l’enriquiment sonat de María Jesús Paredes, màxima responsable de Banca de Comissions Obreres i una de les persones d’absoluta confiança del líder del sindicat, José María Fidalgo. A part de l’immens patrimoni immobiliari i de males pràctiques com el cobrament de suculentes comissions per part Citibank, aquest rotatiu esbossava el perfil ideològic de Paredes, decantat sospitosament cap a la dreta espanyola.
El 15 de desembre del 2006, el diari econòmic La Gaceta de los Negocios editorialitzava sobre la intervenció de Paredes a la Conferència Econòmica del Partit Popular i ho feia en aquests termes: “La líder sindical ha estat una de les estrelles [...]. La seva intervenció a la mesa sobre la unitat de mercat, en què s’ha queixat que no es pogués pronunciar Espanya i ha defensat una reforma electoral per restar poder als nacionalistes, ha suscitat l’entusiasme de la dreta”, fins al punt que entre les files populars corria la demanda que se la inclogués a les llistes.
Entre la trajectòria de Paredes, a més, hi ha episodis com el de l’expulsió, el 1996, de Marcelino Camacho de la presidència del sindicat, una operació capitanejada per Antonio Gutiérrez amb el suport de José María Fidalgo, Ignacio Fernández Toxo i la pròpia Paredes. L’any 2003 tornaria a tenir un paper rellevant, aquesta vegada en relació a Caja Madrid. Aquell any el socialista Rafael Simancas va guanyar les eleccions autonòmiques a Madrid i estava disposat a canviar el president de l’entitat bancària, íntim amic de José María Aznar. Paredes, però, va defensar fermament la postura del PP.
Els famosos trànsfugues del PSOE acabarien de fer la feina i tres anys després, la parella de Paredes es convertiria en conseller de Caja Madrid. Mentre la direcció estatal del sindicat demana calma i defuig les declaracions, el sector crític exigeix explicacions i actuacions immediates per tal d’evitar que es malmeti la imatge de CCOO.
