A ningú escapa la relació manifesta entre els posicionaments de la UGT i els del PSOE. Primer va ser a cara descoberta, quan durant la Transició el sindicat i el partit elaboraven junts el programa electoral i els màxims dirigents de la UGT es trobaven entre els primers noms de les llistes. Entre el 1987 i el 1988 s’escenificaria una ruptura que segons la versió oficial duraria fins la retirada de Felipe González i Nicolás Redondo, a partir de la qual les coses haurien començat a millorar. A la pràctica, però, aquests 20 anys no han estat substancialment gaire diferents.
Lluny de la confrontació, l’estratègia ha passat per la successió d’acords sense fissures no només en matèria sociolaboral –com la reforma laboral o el recent pacte sobre la negociació col.lectiva- sinó també en tot allò referent a la qüestió nacional –com la negativa al traspàs de competències a la Generalitat que estableix l’Estatut o l'actitud demostrada l'1 de desembre-, cosa que en termes sindicals s’anomena unidad de mercado, procurant deixar les diferències en el terreny de la retòrica. Una posició que, a més, deixa els independentistes afiliats a la UGT, que no són pocs, absolutament desencaixats i desemparats.
El festeig absolut que ha regnat en els darrers quatre anys, en un triangle completat per la patronal i que s’anomena paz social, ha portat la cúpula de la UGT a demanar la formalització d’aquesta idíl.lica relació. Així, i segons recull el diari El País aquest dijous, el secretari general del sindicat, Cándido Méndez, ha manifestat a José Blanco, secretari d’Organització i número dos del PSOE, la seva voluntat que el partit inclogui a les llistes al Congrés per a les eleccions del 9 de març una persona designada per la direcció confederal de la UGT. L’objectiu, segons Méndez, és el de “representar i defensar els interessos dels treballadors”. I per a aquesta tasca proposa Manuel de la Rocha, actual representant del sindicat al Consell Econòmic i Social.
Amb tot, Méndez defensa que en cap cas es tracta d’un retorn a l’antiga fórmula de la Transició. Ni el fet que De la Rocha sigui militant del partit i del sindicat des del mateix any -1972-, ni que hagi estat alcalde de Fuenlabrada als anys 80, conseller d’Educació durant l’etapa de Joaquín Leguina al capdavant de la Comunidad de Madrid i diputat entre 1993 i 1996 justifiquen cap referència a cap corretja de transmissió. L’argument que De la Rocha no és un dirigent del sindicat en exercici sinó un “col.laborador”, per la UGT, n'anul.la qualsevol possibilitat.
