Reproduïm d'Izaronews ·
El Fòrum de Debat Nacional ha anunciat aquest dimecres la seva intenció de presentar, abans d'estiu, "una nova iniciativa nacional" després de treballar, durant els pròxims mesos, "les possibilitats existents per a una acumulació de forces entre abertzales i sectors populars".
A més, ha defensat que, "per sobre de diferències i fronteres" entre abertzales, "és possible recórrer un camí comú per aconseguir la sobirania". El Fòrum de Debat Nacional considera que, després de la convocatòria conjunta d'Aberri Eguna i la resposta rebuda, s'ha "de continuar obrint la via" i "superar la situació de negació i divisió que sofreix Euskal Herria", fent "els passos necessaris per organitzar una estratègia nacional comuna que porti a una altra situació ben diferent d'acceptació i unitat".
"Hem d'anar preparant el camí i en això, hem de reflexionar sobre què estan disposats a fer i donar tots els agents en aquest sentit. s el moment de mostrar, des de la pròpia visió, el compromís per recórrer un camí basat en una estratègia nacional," ha defensat. Per aquesta causa, el col·lectiu es planteja "donar noves vies a l'expressió popular" i a la reivindicació que "Euskal Herria és una nació" que ha de tenir "competències i eines jurídiques, polítiques, econòmiques i culturals".
"S'aprofundirà en les condicions socials per a una estratègia nacional que ens porti a la sobirania, per arribar a les prioritats que actualment tenim com a nació," ha afirmat. Una vegada desenvolupada aquesta tasca, abans de l'estiu, "en els prolegòmens del 'Debat Nacional eh'09', presentarà "una nova iniciativa nacional".
Aberri Eguna
La plataforma ha al·ludit a la "mobilització ciutadana" que, amb motiu de l'Aberri Eguna, va unir Irun i Hendaia, "la més nombrosa dels últims anys". "Ens reunim milers i milers d'abertzales vinguts de tot Euskal Herria. Milers de persones van respondre a la convocatòria de gairebé cent persones de diferents sensibilitats i diferents sectors, deixant petit el camí entre Irun i Hendaia", ha assegurat.
?Durant la commemoració de l'Aberri Eguna, va quedar constància que "per sobre dels partits i els agents" es va expressar "el desig i la voluntat de la base abertzale". "Es va aconseguir acumular les diferents sensibilitats i maneres de veure que coexisteixen entre els abertzales. Tant entre les persones que van fer la crida com entre els milers d'abertzales que allà es van reunir, abertzales de diferents tradicions, mostrant i reivindicant el desig de fer una aposta comuna".
El col·lectiu va considerar que, amb l'acte, es va aconseguir "amplificar la necessitat de superar les fronteres avui existents" ja que "es va escenificar la necessitat de superar la divisió territorial que s'imposa a Euskal Herria". "Davant els que afirmen que entre l'estat francès i espanyol no existeix una nació, es va veure clarament que ?existeix una nació amb un territori i una identitat pròpia", ha manifestat. Segons la seva opinió, "per sobre de les fronteres actuals" els participants van reivindicar "ben alt" que "som una nació".
Ha destacat també que, d'altra banda, es va aconseguir "escenificar" que "per sobre de les diferències i fronteres existents entre abertzales, és possible recórrer un camí comú per aconseguir la sobirania". "La ciutadania, per sobre d'aquestes traves, va mostrar amb total naturalitat la seva actitud favorable a recórrer junts aquest camí comú amb l'objectiu d'aconseguir la sobirania total, demostrant a la pràctica que per sobre de totes les dificultats és possible recórrer junts aquesta via", ha defensat.
?Segons el seu parer, la "falta d'acord" existent entre els agents participants i "la foto de la mobilització" entre Irun i Hendaia mostren "un contrast molt significatiu". "La base abertzale va reivindicar una estratègia nacional a favor d'Euskal Herria. El fort suport que va rebre la crida a passar d'una estratègia partidista a una estratègia nacional ho demostra clarament. Els abertzales demanem que hem de pensar i actuar com poble", ha indicat.
Segons la seva opinió, encara que "aquesta demanda no és nova", l'Aberri Eguna va ser "una expressió reforçada d'aquest sentiment" perquè "es va deixar veure clarament la necessitat d'impulsar una estratègia nacional eficaç basada en els elements que ens uneixen, deixant en un costat les diferències."
