Reproduïm de Tribuna Mallorca ·
Km 0 per la nova direcció d'Unió Mallorquina. El congrés de Manacor de dissabte era, i va ser, un punt d'inflexió en la història de la formació unionista. Ni Munar, ni Nadal, ni Vicens, ni Flaquer, ni Buils, ni la històrica primera línia del partit hi era present: de fet, aquests cinc ja no són ni militants. UM comença un nou camí, amb Josep Melià com a guia, per convertir la formació en un referent del nacionalisme conservador, per tenyir nacionalment l'espai centre-dretà de la nostra societat.
No serà fàcil. El 31,5 % dels compromissaris del congrés no donaren suport al nou president, que és el menys votat de la història d'UM: molt manco que Miquel Nadal, per exemple. Palma, on el "nadalisme" encara existeix fins i tot sense Nadal, i Campos, molt probablement, foren els "focus d'abstenció" que castigaren la nova executiva; Guillem Ginard encara no ha paït que des de Ciutat abortassin els seus plans urbanístics que preveien destruir el terme de Campos, entre les ART's de sa Ràpita i el golf de Son Baco. I és que, segons el propi Melià, s'ha acabat la UM del clientelisme i els negocis, una UM on, en teoria, operacions com les que pretenia Ginard no hi caben.
Tanmateix, la majoria del partit, dos terços, sí que donà suport a les noves línies de Josep Melià, ara sí, nacionalistes. A part del logo, que abandona l'ascèptic blau i blanc històric per un groc-taronja més càlid, i on la senyera, tot i que més petita, guanya pes en detriment del blau, també canvia el "Consell Polític", que ara passa a dir-se "Consell Nacional", i inclou més gent. No obstant, queden alguns dubtes per aclarir, que marcaran el futur de la credibilitat que el nou president pretén imprimir.
Punts per a l'optimisme és el missatge clar que repeteix a qui l'escolta el líder unionista: UM no pactarà amb qui vulgui derogar la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims. s a dir, que no ho farà amb el PP -si és que Bauzá segueix amb fer cas a Carlos Delgado-, cosa que Unió Mallorquina no havia dit mai abans d'unes eleccions. També, en entrevistes publicades avui, es pot entendre que el partit no està per fer mocions de censura, ni a Palma, contra els governs d'esquerres, i que estan disposats a negociar amb els executius; un avís a Cristina Cerdó, que somia per un pacte amb l'ultra Rodríguez que li permeti controlar, si encara pot més, més pressupost i poder dins Cort.
Però per altra banda, queden per resoldre temes com el de Son Bosc o les ART del Pla Territorial de Mallorca; en el primer cas, és conegut que en el projecte de golf hi ha implicats membres d'UM de Muro, Alcúdia i Santa Margalida, i que el suport al desastre ecològic sense precedents que suposaria la seva construcció és com per dubtar de la bona voluntat i del "gir nacionalista" que vol fer creure Melià. Pel que fa a les ART's, cada dia és mes evident que es tractaven d'operacions per afavorir amics i socis dels antics dirigents del partit, a través de requalificacions que els suposaven plusvàlues milionàries. Per rompre bé amb el passat, a UM només li queda votar a favor de la seva supressió juntament amb Bloc i PSOE. Qualsevol altra sortida a aquests dos temes només pot ajudar a negar el missatge de renovació que Josep Melià intenta fer creure: seria com fer-se un gol en pròpia porta.
