Barcelona · Quan tant es parla de la memòria històrica, sembla que els poders fàctics que manen a Catalunya ininterrompudament des dels anys quaranta volen amagar la història i, a la vegada, dignificar personatges de discutida trajectòria que van col·laborar a l'opressió nacional i social de Catalunya. Així com també, alguns personatges que van ajudar, durant la transició i la clandestinitat, a inserir-nos en el projecte espanyol.

D'aquesta manera, quan van morint diversos protagonistes de la història recent del país, es fa una comprensible i benèvola explicació de la seva trajectòria, fet que pot arribar a provocar que les noves generacions que no van viure el franquisme ni la transició es pensin que tot va ser de color de rosa, que tots érem germans, que tots érem franquistes, i que tots ens vàrem transformar de la nit al dia en profunds demòcrates i, més tard, en catalanistes.

Juan Antonio Samaranch fou un dels caps del Movimiento, falangista, va ocupar importantíssims càrrecs durant la dictadura, i no va obrir mai la boca davant les tortures i la repressió del règim. Evidentment, era un personatge hàbil, un camaleó polític que canviant el color de la pell ha volgut netejar al seu passat sense renunciar a la seva ideologia i trajectòria, i a la seva amistat amb el general Franco.

Però se li devien molts favors, i la nostra dèbil classe dirigent va necessitar d'homes com Porcioles i Samaranch per donar una discreta continuïtat als poders fàctics del país. Aquest és el personatge que avui ens ha deixat, i que tota la premsa de l'estatus quo avui glorificarà. I per més inri, instal·laran la capella ardent de Samaranch al Palau de la Generalitat.

No volem negar-li, però, que de la seva intel·ligència i capacitat d'adaptació en va sortir un potent dirigent del món esportiu internacional, i cal reconèixer l'empremta que va deixar quan sent president del COI, es va fer l'elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics.

Samaranch, doncs, és un personatge de la història d'aquest país, i cal que les noves generacions coneguin també com actua la classe dirigent catalana adaptant-se a cada situació, aconseguint sempre estar al poder i amb el poder.