ACN · ETA reconeix trobar-se en un "procés reflexiu i assembleari que té com a finalitat fixar una estratègia política i armada eficaç", que finalitzarà abans de l'estiu. Aquesta constatació l'han fet dues persones entrevistades pel diari Gara que es presenten com a membres de l'organització.


En l'entrevista, els dos membres d'ETA també asseguren que actualment l'organització armada no té cap tipus de contacte amb el govern estatal, tot i que consideren que "la negociació arribarà tard o d'hora". Els militants d'ETA han advertit que "les armes d'ETA callaran quan tots els projectes polítics, incloent la independència siguin materialitzables".

En l'extensa entrevista els dos militants d'ETA reconeixen un procés de reflexió intern en què "s'analitza la situació estructural del País Basc i la imposició dels estats", "la situació internacional i la dels estats enemics", es fa "un balanç polític de l'últim procés de negociació, que pretenia obrir un procés democràtic", i finalment, es debat "sobre la línia armada i l'estratègia a seguir per fer que els drets del País Basc siguin reconeguts". En aquest aspecte, els militants d'ETA reconeixen que al final la solució al conflicte basc  ha de néixer a través del diàleg i la negociació. Els terroristes han afirmat que l'últim procés de pau va fracassar perquè "el govern d'Espanya no va desenvolupar el procés en les condicions acordades ni va tenir voluntat per portar-lo cap al seu últim objectiu, i va cegar-se en un intent de desfigurar i deteriorar el procés". 

Segons els entrevistats, que han assegurat que actualment no mantenen cap tipus de contacte amb el govern estatal, la possibilitat d'obrir un nou procés de pau no estan en mans d'ETA, "sinó en la dels Estats que ens oprimeixen (França i Espanya), o en el seu cas, en el nostre poble, en la mesura que sigui capaç de donar els passos per acabar amb aquesta opressió". Per ETA, la condició per posar punt i final a la lluita armada és que desapareguin "els límits dels estats a la decisió que tenim els ciutadans bascos per decidir el nostre futur". D'altra banda, segons l'estratègia prevista per l'organització armada, abans d'asseure's "amb els que defensarien els interessos i el projecte d'Estat" seria necessari també que "les forces que tenen en compte els drets democràtics del País Basc confluïssin en un acord de mínims per aconseguir la sobirania".

Els entrevistats han sentenciat: "Al País Basc existeix una base social i política molt àmplia que entén la independència com l'única forma de supervivència d'aquest país. Alguns són de l'esquerra abertzale, altres han votat al PNB o EA, altres no creuen ja en aquests partits abertzales. Tots ells estan resignats per la situació, perquè els que estem a favor d'aquest poble, malgrat ser una majoria àmplia, no aconseguir reunir la força suficient per decantar la balança".

Segons els membres d'ETA, "s'ha de substituir el paper de representant del País Basc que té el PNB per una força articulada i nacional a favor de la independència". Els dos terroristes, al llarg de l'entrevista, han criticat també "l'aposta repressiva dels estats francès i espanyol", i s'han mostrat preocupats per la nova composició del parlament basc, (que s'ha format "a conseqüència de les il·legalitzacions") perquè "el poder ha quedat en mans de l'aliança feixista espanyola". Els dos militants d'ETA,  han advertit a Rubalcaba que "acabar policialment amb ETA ha estat el somni de tots els ministres d'interior", que no ho han aconseguit. Finalment, en la mateixa entrevista, els militants etarres han assegurat que en l'atemptat amb cotxe bomba contra la Universitat de Navarra,"ETA va advertir de la col·locació de l'artefacte de la mateixa manera que altres vegades, i els governants, d'una forma greu, van jugar amb això per vendre-ho com una acció indiscriminada".