ACN · Barcelona ·
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha presentat aquest divendres una proposició de llei al Congrés dels Diputats per modificar la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i impedir que en un futur l'alt tribunal pugui pronunciar-se sobre estatuts d'autonomia com el català. La proposta, però, no tindria efectes retroactius i, per tant, no afectaria als actuals recursos contra el text estatutari.
La proposta dels republicans també reclama que els membres del tribunal en funcions siguin cessats al cap de sis mesos si els seus substituts no són designats, o impedir que es pugui recusar un magistrat per la publicació d'estudis de caràcter acadèmic, com el cas del magistrat Pablo Pérez Tremps.
Els dirigents republicans Joan Puigcercós, Joan Ridao, Anna Simó i Marina Llansana s'han reunit aquest divendres amb juristes del partit per avaluar aquesta proposta, que reforma alguns dels punts de la llei del TC que han afectat el pas de l'Estatut per l'alt tribunal, com ara les recusacions a magistrats, el vot de qualitat de la presidenta o el fet que no hi hagi encara acord entre PSOE i PP per renovar l'alt tribunal.
Ridao ha insistit en el "dèficit de legitimitat" de l'actual Tribunal Constitucional, que veu com un "òrgan caducat" amb un terç de magistrats que haurien d'haver cessat, i "polititzat", ja que ha estat un "escenari de batalles en camp obert" entre socialistes i populars. Això ha fet, segons Ridao, que sigui "un tribunal clarament deslegitimat i degradat".
A més, Ridao ha afegit que la naturalesa del TC i el fet que l'Estatut hagi estat aprovat per tres cambres legislatives i un referèndum fa que, en cas que hi hagi una sentència adversa, "es podria produir un xoc de legitimitats". De fet, ha assegurat que una retallada de l'Estatut seria "l'escàndol més majúscul de la democràcia espanyola des de la transició política", 23-F a banda.
Els republicans consideren que el tribunal necessita una "modificació en profunditat" i ha decidit entrar aquesta iniciativa al registre del Congrés dels Diputats per generar el debat. Ridao ha assegurat que la seva voluntat és que la iniciativa tiri endavant i que està "disposat a negociar". De fet, ha recordat al PSOE, a qui veu sotmès a un "xantatge" del PP en aquest tema, "té l'opció" de tirar endavant la modificació amb els "grups minoritaris".
Un dels punts de la modificació de la llei orgànica que planteja el TC passa per retirar al tribunal la potestat de control de la constitucionalitat d'estatuts com el català, és a dir, estatuts aprovats pel procediment previst a l'article 151 de la Constitució. Ridao ha matisat que aquest fet no seria retroactiu i que no afectaria al procés iniciat en l'actualitat, tot i que ha afegit que si s'aprovés hi hauria un problema transitori que s'hauria d'analitzar.
ERC considera que la Constitució formula de manera oberta que els estatuts són un complement indispensable de la carta magna per a l'organització territorial de l'Estat i que és la LOTC la que assenyala els estatus com a objectiu d'impugnació directa. Per això, Ridao considera que la garantia de la constitucionalitat dels estatuts resideix en les Corts espanyoles i, per tant, no haurien de ser objecte de cap més revisió. A més, ERC remarca que el fet de poder recórrer els estatuts davant del TC manlleva el caràcter d'última instància i decisora d'un referèndum.
Renovació del TC
En aquests moments, un terç del Tribunal Constitucional, quatre magistrats, estan en funcions a l'espera de ser renovats des del desembre del 2007. Per evitar aquesta situació, Ridao proposa una reforma que passi pel cessament efectiu dels magistrats, un cop exhaurit el seu mandat, després de sis mesos, si el seu substitut no ha estat designat. A més, també ha proposat que, després dels sis mesos, els membres en funcions no puguin computar en el quòrum de dos terços necessaris per aconseguir acords vàlids.