Barcelona · Per la seva banda, el president del Congrés, José Bono, també hi ha dit la seva i, en unes sorprenents declaracions, ha afirmat durant la presentació del llibre Extraños en Madrid', del senador Iñaki Anasagasti, que el cafè per a tothom' va ser un "error" que encara es pot "corregir". Bono, paradigma del jacobinisme que sempre que pot mostra el seu amor a la (seva) pàtria, ha explicat que quan va acabar el franquisme l'exèrcit espanyol no estava disposat a que la constitució reconegués l'autogovern de Catalunya i Euskadi i que, per evitar una sublevació, es va dir que el mateix que es reconegués a ambdues nacions es reconeixeria també a la resta de l'Estat.

En aquest sentit, Bono ha dit que "el cafè per a tothom' va ser un invent dels estrategs del moment" i ha reiterat l'error que va suposar aquest "afany de mimetisme i igualació" entre els territoris que històricament havien defensat el seu autogovern i els que no. Exemplificant-ho en el seu cas, el president del Congrés ha recordat que Castella-la Manxa, comunitat que ell va presidir, es va aixecar un dia "i ja era autonomia, sense que ningú no l'hagués demanada".

Bono ha conclòs que "si aleshores va ser una sortida, possiblement no va ser una solució", i ha recordat que "allò diferent no és allò desigual". Tot i això, Bono ha afirmat que el cafè per a tothom' va beneficiar a regions com Castella-la Manxa a superar un "sotrac històric insuperable".