L'expresident del Partit Nacionalista Basc Xabier Arzalluz es mostra plenament satisfet que Josu Jon Imaz hagi desestimat revalidar el càrrec de president de l'EBB. Arzalluz recorda que el primer que va pensar quan Imaz va fer la seva proposta de "captivar Espanya" va ser que es tractava d'un "disbarat". "Com a independentista, ja fa molts anys que vaig renunciar a qualsevol diàleg amb Madrid", va sincerar-se, apel·lant al símil que, si el corrent d'un riu és molt fort, qui no rema a contracorrent amb tota la seva energia, de seguida és absorbit per la força de l'aigua. Arzalluz, doncs, es mostra partidari de la "confrontació" quan l'oponent fa temps que només aposta per aquesta via. Així de contundent va expressar-se dijous a Reus, en una conferència organitzada per la Fundació Catmón.
Arzalluz -que no dubta en qualificar el règim polític espanyol com una "democràcia a la turca" pel pes que l'exèrcit encara té en les decisions fonamentals- veu clarament que l'independentisme, tant basc com català, "està més fort que durant la República o el franquisme". Retòricament, es pregunta: "Si Franco no ens va laminar, què farà ara l'Estat? L'exèrcit no veu que no té les eines per fer front a un problema polític?". Així, es permet elucubrar sobre un hipotètic escenari futur, en què l'exèrcit o la Guàrdia Civil espanyols arribin a detenir el lehendakari Ibarretxe: "Jo estaré encantat, perquè serà una provocació per a un poble. El dia que vinguin amb les armes, hauran perdut". De la mateixa manera, recrimina a ETA que no s'adoni que, actualment, "la pistola és el vot" i, si realment vol lluitar per la independència d'Euskadi, ha d'abandonar la lluita armada.
Arzalluz se serveix del dret internacional per justificar el dret d'autodeterminació del poble basc, citant Iugoslàvia, que el llavors ministre de defensa espanyol Narcís Serra qualificava d'intocable, perquè si desapareixia la federació bàltica, a darrere hi podria anar la URSS, provocant una crisi mundial. Però quan Eslovènia es va independitzar, "González va acceptar el seu dret d'autodeterminació", un dret que, alhora, negava i nega als Països Catalans i Euskadi. Alhora, Arzalluz recorda que Helmut Kohl també afirmava que les dues Alemanyes no es van reunificar gràcies als EUA o a Europa, sinó que "va ser el fruit del dret d'autodeterminació dels propis alemanys".
Així mateix, el líder basc nega qualsevol legitimitat a l'Estat espanyol. "El sistema judicial està en fallida", afirma, fins al punt que ningú ja no parla de l'existència d'un sol poder judicial, sinó de dos, un de favorable als interessos del PSOE i l'altre, als del PP.
Egibar, el preferit per a l'EBB
Arzalluz creu que Imaz hauria desitjat tornar a presentar-se a la batalla per encapçalar l'òrgan executiu del partit, l'Euzkadi Buru Batzar (EBB), però no ha pogut: "Formalment no es presenta. En realitat, el que passa és que els que abans el recolzaven internament, ara ja no ho fan". Des que Imaz va anunciar la seva retirada, el sobiranista Joseba Egibar semblava que tenia tots els números per succeir-lo, tot i que actualment la balança sembla decantar-se cap al biscaí Iñigo Urkullu. En declaracions a Tribuna Catalana, Arzalluz va deixar clar que "Egibar continua sent el meu candidat", però que el poder fàctic que representa l'aparell del PNB de Biscaia està sent clau en la batalla successòria: "Són els que tenen més força a dins el partit", motiu pel qual Urkullu té tots els números per encapçalar l'EBB.
En aquesta disputa de lideratges, Egibar ha proposat una gran coalició electoral per a les eleccions de març formada pels partits bascos que recolzen la consulta del Lehendakari (PNB, EA, EB i Aralar), una mena d'Euskadi Bai que Urkullu ja ha mirat de frenar. Arzalluz no creu que Egibar realitzés formalment una proposta, sinó que "va ser una preproposta" que s'haurà de treballar, alhora que reconeix que el PNB "ha d'articular suports".
