Barcelona ·

En un comunicat emès als diaris Gara i Berria al seu 50è aniversari, ETA ha fet un balanç de la seva història i ha afirmat que és el moment de "posar en disputa segons les regles de joc democràtiques" els dos projectes de futur que té Euskal Herria: seguint com fins ara o configurant un estat basc. Tot i això, l'organització armada ha declarat que mentre el poble basc no pugui decidir "sense imposicions dels estats" el seu futur, seguiran "lluitant amb totes les forces i mitjans, perquè els estats enemics no donen la més mínima senyal de voluntat de respectar la paraula d'Euskal Herria".

ETA s'ha vanagloriat també que "avui l'adhesió a la independència està més arrelada que fa 50 0 30 anys", i ha apostat, mirant al futur, per "unir forces per aquest poble, sense excuses, perquè els abertzales entrem a la fase de la independència". "Estem al moment d'emprendre el camí per a que Euskal Herria tingui el seu lloc i la seva paraula al món", ha afirmat.

Al comunicat, ETA ha recordat que amb ella "va sorgir l'abertzalisme modern" i que es van fusionar la lluita social i nacional, en un moment en què els "nacionalistes conservadors" es limitaven a "esperar l'ajuda dels Estats Units". També ha explicat que "l'objectiu d'ETA no era vèncer el franquisme, sinó portar a Euskal Herria a la llibertat", i que "encara segueix lligada a aquest objectiu". També ha al·ludit al seu debilitament després de les múltiples detencions dels seus membres els darrers mesos explicant que la seva "invencibilitat" es deu a que "ha sorgit del poble i es reprodueix des del poble sense parar, dècada rere dècada". Així, ha afirmat que "avui, com fa 50 anys, els governants espanyols diuen que ETA està a punt d'acabar. Hi ha coses que canvien poc en 50 anys".

Recentment, ETA va reivindicar l'atemptat a l'edifici d'EITB i l'assassinat de l'empresari Ignasi Uría.