"Quan els ciutadans intenten equilibrar les desigualtats lingüístiques, l'Estat espanyol s'encarrega d'eliminar tots els esforços. És molt greu que un Estat persegueixi els drets lingüístics dels seus ciutadans".
Barcelona ·
Profunda indignació entre l'administració i la societat civil catalanes per la suspensió cautelar de la Llei de l'Aranès, que assegurava la presència d'una llengua tan minoritzada com l'occità als mitjans de comunicació públics i privats, a l'administració, als serveis públics i comerços, a la justícia, i que havia d'enfortir la immersió lingüística en occità a l'escola.
L'aprovació de la normativa, de la qual avui mateix en fa un any, va suposar una fita històrica a Catalunya: per primera vegada una llei reconeixia oficialment el vertader caràcter trilingüe de Catalunya i, per primera vegada també, es disposava legalment d'una eina per treure de la sala de cures intensives d'una definitiva vegada la llengua occitana.
Sobre la suspensió de la norma duta a terme pel Tribunal Constitucional, a partir d'un recurs que el govern espanyol va interposar, la Plataforma per la Llengua ha denunciat aquesta setmana que l'Estat espanyol juga amb la doble vara de mesurar les coses: per una banda s'afanya per signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries de la UE, però per altra banda no respecta el català ni l'aranès. "Com a mínim, l'Estat francès no signa la carta" ha indicat Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua.
És molt injust perquè implica que els parlants amb llengua castellana tenen més drets que els ciutadans de la Vall d'Aran"
Espanya i la doble vara de mesurar
A una entrevista concedida a Tribuna.cat, Gasull ha denunciat que l'anul·lació cautelar de la Llei de l'Aranès és un vertader atac a la democràcia i un abús de poder: "És molt injust perquè implica que els parlants amb llengua castellana tenen més drets que els ciutadans de la Vall d'Aran i Catalunya". Gasull ha afirmat que la suspensió del la norma pel TC ─que afecta quatre articles─ deixa en evidència moltes contradiccions, una de les quals és la posicó del PSOE en aquest aspecte: la norma va ser aprovada a la cambra catalana per una àmplia majoria, amb 117 vots a favor ─de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA─, i 17 en contra ─de PP i Ciutadans. El mateix PSOE a Madrid, però, ha portat la llei fins al TC a través d'un recurs d'inconstitucionalitat.
"Creiem que la Llei de l'Aranès no complia amb totes les necessitats de protecció que requereix la llengua pròpia de la Vall d'Aran. Des de la Plataforma per la Llengua, en el seu moment vam considerar que la norma es quedava curta. Una rebaixa, per tant, és inconcebible. L'aranès és una llengua molt petita, amb un nombre de parlants molt baix a nivell europeu, per tant l'occità no assoleix les mesures pròpies de protecció desenvolupades a la majoria de països per llengües amb un nombre similar de parlants." Gasull ha posat com a exemple Eslovàquia i Eslovènia, dos països amb mesures legals de protecció lingüística excepcionals per a llengües amb menys de 5.000 parlants.
La Generalitat i el Síndic de l'Aran recorreran contra la suspensió
El síndic de l'Aran, Carlos Barrera, ha estat un dels primers membres de l'administració en mostrar el seu rebuig a la suspensió cautelar de la Llei de l'Aranès. Barrera, "sorprès i indignat" per la rapidesa de la justícia en aquest cas, ha dit que l'ús social de la llengua no canviarà i ha retret al govern espanyol que presenti recursos com aquest i, alhora, signi la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.
Per la seva banda, el Conseller de Cultural, Ferran Mascarell,ha considerat que la sentència és una mostra més de l'obsessió del govern espanyol contra la pluralitat lingüística de l'Estat, i ha denunciat el procedir dels partits polítics espanyols: "Per als dos grans partits espanyols i per al govern espanyol tot allò que no és la llengua castellana s'ha de limitar al màxim". tant el Síndic com el conseller han anunciat que presentaran al·legacions contra la suspensió de la llei.
