Barcelona · El jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, considera que l'acte de benvinguda preparat per rebre Laura Riera quan surti de la presó conté "contundents indicis de delicte" d'enaltiment del terrorisme. Per aquest motiu, Ruz ha demanat que aquest dissabte s'impedeixi la celebració de l'homenatge a Gràcia, coincidint amb el compliment dels nou anys de condemna imposats a Laura Riera acusada de col·laborar amb el comando Barcelona d'ETA. Riera va ser detinguda i incomunicada sota la Llei Antiterrorista, i durant el judici va retirar la seva declaració al afirmar que l'havia feta sota tortures.

Ruz recorda que l'acte té previst fer un homenatge a Laura Riera, però també a Marina Bernadó Boada i Dolores López, que estan complint condemnes per terrorisme a França.

El jutge considera que si s'entén el context de convocatòria es pot "indiciàriament" comprendre que els actes de benvinguda estan dirigits "a l'enaltiment i el reconeixement públic de persones terroristes que pel fet de ser-ho, amb justificació de les greus activitats delictives que en el seu dia van portar a terme".

El lema de la manifestació "no pot deixar d'interpretar-se com una legitimació de les activitats terroristes que van portar a terme les condemnades", assegura el magistrat. Els convocants consideren que la lluita armada segueixen vigent amb "el conseqüent menyspreu i humiliació que el plantejament suposa per qui resulta perjudicat per l'acció terrorista d'ETA", afirma el jutge.

Convergència i Unió de Barcelona troba "lògic" que l'Audiència Nacional hagi prohibit l'acte de benvinguda, i ha aprofitat per utilitzar el cas de forma electoralista per carregar contra l'Ajuntament. El regidor convergent i portaveu del grup, Joaquim Forn, ha considerat que la decisió judicial demostra que "la passivitat de l'alcalde, Jordi Hereu, i l'equip de govern municipal en aquest tema no té cap justificació".