Barcelona · No és el relat d'una noia violada al carrer; és la imatge dels dies que va ser detinguda i incomunicada Sandra Barrenetxea a mans de la guàrdia civil. s l'enèsima víctima de les clavegueres de l'Estat, que actua impunement emparat per la Llei Antiterrorista i un sistema judicial heretat del franquisme, davant el silenci de mitjans, tertulians, i falsos progressistes que apareixen escandalitzats per la vulneració dels drets humans al Sàhara -reals i que cal denunciar, evidentment- mentre obvien el que passa al seu costat.

Aquest 15 de setembre, la guàrdia civil responia a l'alto el foc d'ETA amb la detenció de 9 bascos, acusats de pertànyer a EKIN que, seguint la doctrina del tot és ETA, seria la corretja de transmissió cap a l'esquerra abertzale, segons el Ministeri d'Interior. Tots van ser portats a Madrid i incomunicats diversos dies fins que van declarar. L'advocat d'ofici assignat a un dels detinguts, Egoitz Garmendia, va mostrar davant el jutge Fernando Grande-Marlaska les seves sospites al voltant de les condicions en què es va produir la declaració policial. Segons l'advocat, el dret a la defensa dels detinguts va ser vulnerat; Garmendia va haver de declarar sense saber si hi havia el seu advocat; i les seves respostes eren "poc reflexionades i automàtiques", segons el lletrat, fet que pot portar a pensar que havien estat acordades anteriorment. La terminologia que utilitzava, a més, era molt semblant a la que van utilitzar altres detinguts, fet que va fer augmentar les sospites de l'advocat. Grande-Marlaska, seguint els passos del "defensor dels drets humans" Baltasar Garzón, no ha tingut en compte l'al·legació.

Però, què va passar durant els dies que van estar incomunicats els joves? El diari Gara ha publicat alguns dels relats dels mateixos detinguts, força esfereïdors i amb diverses coincidències en els mètodes utilitzats contra ells. Les detingudes afirmen haver patit tocaments als pits i a la vagina, haver estat traslladades mig despullades cap a Madrid i haver rebut diverses amenaces de violació mentre estaven lligades. Altres detinguts han explicat com els van aplicar el mètode de "la bossa" de manera reiterada fins a deixar-los sense respiració, o com els envoltaven el cos amb una espècie de goma espuma perquè els agents, segons el seu relat, poguessin saltar-los a sobre sense deixar marques. Un d'ells afirma desconèixer quantes vegades va perdre el coneixement, i tots destaquen les tortures psicològiques -amenaces a les famílies, simulacions de violacions amb un pal, etc.- que, segons afirmen, van patir.

Les declaracions es repeteixin sense que ningú alci la veu, sense que hi hagi investigacions, sense que es millorin els protocols per tal d'evitar situacions de desprotecció per part dels detinguts, sense que hi hagi garanties d'un judici just.