Les VII Jornades que L'Opinió Catalana va celebrar a Cerdanyola del Vallès van esdevenir un punt de trobada perquè els sectors emergents que estan construint el país posessin en comú els seus punts de vista. Del profitós diàleg que es va originar entre uns i altres, després de la conferència d'Isidor Marí El sobiranisme, la intempèrie, la casa i els mobles, van sorgir-ne multitud d'idees que contribuiran a fer avançar el país. La comunicació, la indústria i les noves tecnologies van ser els tres eixos sobre els quals va pivotar el debat.


A la taula rodona Projectes d'emancipació comunicativa, el director editorial del Grup Comunicació 21, Àlex Gutiérrez, va posar de manifest que, arreu del món, la gran indústria ha apostat per invertir en les empreses de comunicació. Aquesta tendència, però, no s'ha donat mai a Catalunya, motiu pel qual no s'han pogut crear grans empreses comunicatives.  A més, Gutiérrez constata un esgotament del sistema de mitjans de comunicació de la transició, fins al punt que "els altaveus actuals no acaben de funcionar".
El gerent del Grup Cultura 03, Oriol Soler, es va mostrar optimista quant a la situació del país, tenint en compte els 300 anys de penúries polítiques que ha passat. És en aquest sentit que va interpretar les primeres dades del Baròmetre, algunes de positives i moltes de negatives, alhora que assenyala quines són les febleses de la cultura catalana i en quina línia s'ha de treballar per corregir-ho: "El Baròmetre ens diu: teniu això i, si no ho treballeu, us quedeu sense país". Soler, així mateix, es va mostrar un ferm partidari de que es creï un gran grup comunicatiu català perquè pugui actuar de tu a tu amb les grans corporacions mundials. A la taula rodona El motor de les noves tecnologies i la innovació en la Catalunya del segle XXI, el president de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya, Josep Miquel Piqué, va constatar: "El món ha decidit que Catalunya ha de jugar a Primera Divisió", bàsicament perquè multitud de països del Tercer Món ja estan preparats per produir en major quantitat i amb menors costos laborals. Per tant, "ja no vindrà ningú de fora a posar una empresa a Catalunya i crear 10.000 llocs de treball. La nova riquesa l'hem de generar nosaltres mateixos". Des d'aquesta perspectiva, Piqué constata que el país té potencialitats de creixement que, ben estructurades, poden desenvolupar una nova economia ben sòlida. En aquest món globalitzat, aconseguir finançament per aixecar una nova empresa és relativament senzill. El problema principal "és el coneixement, saber generar noves idees", un àmbit en què Catalunya, tradicionalment, ha sabut despuntar.
El secretari general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, es va expressar en la mateixa línia: "O aconseguim que Catalunya generi empreses TIC de primer nivell, o ho tenim magre". Alhora, va posar sobre la taula els conflictes de competències que generen les noves tecnologies entre la Catalunya i Espanya: si la Generalitat té competències exclusives en l'àmbit del comerç i l'Estat en l'àmbit d'Internet, de qui és competència el correu electrònic?

A la darrera taula rodona, sobre L'aportació catalana al mercat mundial, el president de FemCat, Joaquim Boixareu, va exposar que Catalunya, en tant que país petit, Catalunya ha de decidir en què vol especialitzar-se: "No ho podem atacar tot. Hem de decidir-nos a atacar uns temes en concret", talment com Finlàndia fa amb la tecnologia dels telèfons mòbils, per exemple. Reprenent la idea exposada per Josep Miquel Piqué, Boixareu també va mostrar-se optimista respecte la possibilitat que Catalunya sigui un país punter en un termini de deu anys: "Tenim la matèria primera més valuosa del segle XXI: la gent".
Finalment, el president de Cecot, Antoni Abad, va criticar l'obscurantisme amb què gestiona Espanya les dades econòmiques que permeten als empresaris invertir en un sentit o altre: informació sobre les balances fiscals, el balanç d'activitat dels aeroports... "Una democràcia amb secrets, quina qualitat presenta?", es va interrogar, alhora que va fer una crida perquè els sectors econòmics i polítics del país sàpiguen anar a la una quan s'hagi de renegociar el pacte econòmic amb Espanya.