Barcelona · El pres Amadeu Casellas ha sortit aquest dimarts en llibertat després que li hagin computat els vuit anys que ha passat en presó preventiva com a condemna ferma. Els grups de suport i el propi Amadeu ja havien denunciat que portava empresonat més anys del compte, una constatació que, fins ara, Justícia negava. De fet, segons informa Vilaweb, el Departament de Justícia ha explicat que s'ha aplicat la doctrina del Tribunal Constitucional, existent des del 2008, sobre el còmput dels anys de presó preventiva com a condemna ferma, fet pel qual a l'Amadeu li sobren vuit anys de presó.

Tenint en compte que aquesta doctrina és vàlida des del 2008, s'hauria pogut resoldre la insostenible situació del pres molt abans. Durant aquests dos anys, Casellas ha passat per diverses vagues de fam per denunciar el seu cas, la darrera de les quals va durar 99 dies i li va produir lesions amb seqüeles que podrien ser irreversibles. El moviment de suport al pres anarquista havia anat creixent davant la flagrant injustícia que s'estava cometent, especialment després que es trenqués el pacte al que s'havia arribat per donar-li el tercer grau.

Amadeu Casellas ha passat, doncs, 24 anys a la presó malgrat no haver comès mai cap delicte de sang. El pres anarquista va aturar el 2008 una vaga de fam de 76 dies quan li van assegurar que la primavera del 2009 se li donaria el tercer grau. Finalment, però, una sospitosa denúncia just el mateix dia que la junta d'avaluació havia de signar el document -una persona que havia pretès introduir droga en una presó va testimoniar que l'Amadeu n'era el destinatari- juntament amb les crítiques que Casellas havia fet del sistema penitenciari, van servir d'argument perquè no es complís lacord amb el pres i se n'endurissin les condicions.

Casellas, malgrat el silenci mediàtic de la majoria de mitjans, ha rebut el suport, no tan sols de col·lectius propers, sinó de centenars de persones relacionades amb el món de la cultura que van adreçar un manifest a la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, al Secretari General de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, i a l'opinió pública. A l'escrit s'afirmava que "creiem que és impensable que això pugui estar succeint a Catalunya al segle XXI i no podem permetre una mort indigna sense, al menys, alçar la veu i escriure aquestes paraules". Al mateix temps, s'apostava per a la "llibertat immediata per a Amadeu Casellas Ramon, si més no, per raons humanitàries". Entre els signants hi havia el diputat d'ERC Joan Tardà, la presidenta de la FAVB Eva Fernández, o els cantants Manu Chao, Gerard Quintana, Fermin Muguruza i 'Titot'.