Òmnium Cultural, després de setmanes de silenci responsable, ahir va trencar el silenci en un acte que va reunir una part important de la societat civil catalana militant en el catalanisme i en el sobiranisme. Eren una munió de persones, moltes de les quals portaven sobre les seves espatlles anys i anys de lluita i reivindicació per la llengua, la cultura i el país. Eren persones una mica desencantades per les últimes actuacions de la nostra classe política i l’actitud que l’estat té vers la nostra nació i la manca de voluntat d’entendre la realitat nacional de Catalunya i els Països Catalans.
L’acte fou auster. L’únic, potser, sobrer va ser l’excessiu exhibicionisme d’una part de la classe política que va assistir-hi. També fou lamentable el fet que n’hi va haver que cregueren convenient no assistir-hi, així com representacions poc serioses, com la de Caterina Mieras, com a màxim representant del PSC.
El president d’Òmnium i la seva junta de govern van passar d’exhibicionismes i protagonismes polítics i van fer un acte amb dues úniques intervencions, la d’Isidor Marí, un dels puntals ideològics de l’actual junta d’Òmnium Cultural, i la de Jordi Porta. Isidor Marí va fer una llarga intervenció, en la qual va disseccionar què ha passat en els últims anys amb la nostra construcció nacional, què ha passat amb les nostres relacions amb Espanya i què se’n pensa i com ha evolucionat la nostra realitat en el marc europeu. Isidor Marí va connectar, va fer reflexionar i va fer vibrar. Va fer pensar a tots aquells vells i joves militants del catalanisme i el nacionalisme presents a l’acte que encara hi ha possibilitats de futur per a la nostra nació. El seu discurs, contundent i seriós, va fer que per un espai de temps creguéssim que encara som a temps de redreçar i trobar nous camins d’emancipació nacional.
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, exposà amb el to pausat i seriós que el caracteritza la radiografia i el fil conductor del fracàs col·lectiu en l’elaboració del nou Estatut, la seva negociació i l’actual impàs amb el Tribunal Constitucional. El president Porta va anunciar que Òmnium no renuncia, juntament amb altres entitats de la societat civil, a reclamar la unitat de totes les forces polítiques catalanes davant la possible agressió a un Estatut que ja va sortir prou degradat dels pactes polítics, i va reclamar l’esperit i els continguts de l’Estatut del 30 de setembre.
Tant Isidor Marí com Jordi Porta van reconèixer el nostre dret a decidir i van reivindicar el nostre dret a la plena sobirania nacional. L’acte acabà amb una contundent interpretació de l’himne nacional de Catalunya, ‘Els Segadors’, i amb més de tres minuts dels assistents dempeus, al clam d’INDEPENDÈNCIA, INDEPENDÈNCIA!
Caldria que els poders fàctics de l’Estat i els seus informadors presents a l’acte transmetessin bé el missatge i no entressin en l’autocensura d’alguns mitjans de comunicació.
Pel seu interès, en la secció documents reproduïm íntegres les intervencions d’Isidor Marí i Jordi Porta.
