La promoció del català entre els estudiants universitaris d’arreu d’Europa que vénen a estudiar Països Catalans amb una beca Erasmus és una de les preocupacions essencials de les entitats de foment de la llengua. Tant la Plataforma per la Llengua com la CAL ja estan treballant amb aquest col•lectiu, una eina clau perquè, en un futur, les classes dirigents europees tinguin clar què són els Països Catalans. En el primer cas, es tracta de la ja veterana Festa means party, que dijous arriba al seu punt àlgid amb una gran festa a la Diagonal, davant del Palau Reial. En el segon, la CAL ha fet públic un estudi que revela la manca de plans d’acollida eficients per part de les universitats de l’àrea metropolitana .
La Festa means party és una campanya d'acollida als estudiants Erasmus que cada any organitza la Plataforma per la Llengua i que enguany coorganitza amb nou universitats del Principat. La campanya va sorgir, inicialment, com una sola jornada en què, a través de la festa, la Plataforma explicava als universitaris forans quina era la realitat social, cultural i lingüística del país que els acollia durant uns mesos, donant-los l'oportunitat de començar a conèixer la cultura catalana, tot oferint-los informació útil per integrar-se a la nostra societat. Des de fa dos anys, l'entitat organitza tot un seguit d'activitats al llarg d'una setmana i que enguany s'estén fins dissabte, amb una excursió de clausura a la ciutat de Girona a la qual ja hi ha inscrites 130 persones. Aquesta Setmana Cultural ha inclòs actes com l'assistència a una obra de teatre, a xerrades, una multitudinària visita a Vic que va atraure l'interès d'un centenar d'Erasmus, visites a les redaccions d'El Punt, VilaWeb, TV3 i l'Avui...

De moment, més de 240 universitaris d'arreu del món i de totes les carreres ja han gaudit de la cultura catalana de la mà de la Plataforma per la Llengua, xifra que augmentarà notablement després de la festa a la Diagonal i l'excursió a Girona. En totes les activitats realitzades, la Plataforma ha detectat un interès notable dels alumnes envers la llengua i la cultura catalanes, fins al punt que la majoria dels participants ja tenien alguna noció de català, ja que havien assistit als cursos de català impartits per cada una de les universitats.

L'acte central de la setmana, el Festa means party pròpiament dit, començarà dijous a primera hora de la tarda i durarà fins a la mitjanit, amb les actuacions musicals d'Ebri Knight, At-versaris, Burman Flash i el disc-jòquei Dave Creys, així com actuacions castelleres dels Arreplegats i els Ganàpies, i un espectacle de bastoners i bestiari dels Països Catalans.

De cara a futures edicions, la Plataforma per la Llengua preveu estendre l'oferta al conjunt d'universitats que formen la Xarxa Vives d'Universitats, després d'un any en què una col·laboració estreta amb nou universitats del Principat s'ha demostrat com una via d'allò més eficaç per arribar directament als Erasmus.

Crítiques a la deficient acollida lingüística de les universitats

D'altra banda, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) critica que les universitats no desenvolupen un paper prou actiu en la formació dels seus alumnes a l'hora d'explicar-los la realitat cultural de Catalunya. Així, l'entitat considera que l'ús del català a les aules està minvant, moltes vegades amb l'excusa que, si es fan en castellà, els alumnes forans poden seguir la lliçó amb més fluïdesa.

La CAL va presentar, fa uns dies, l'estudi Problemàtica entorn de l'ús de la llengua catalana en presència d'estudiants nouvinguts, en què va posar de manifest que a les facultats catalanes, especialment  a les de l'àrea metropolitana (UAB, UPC i UB),  s'incompleix la Llei de Política Lingüística a l'hora de promoure el català entre els estudiants nouvinguts. Segons la CAL, aquest fet provoca que "s'estigui produïnt un procés lent però persistent de substitució lingüística pel qual, en nom d'una suposada major projecció de les institucions, s'abandona l'ús del català en benefici del castellà".

Tot i això, l'entitat no creu que els Erasmus siguin part del problema: "No són els causants del declivi de l'ús social del català, sinó l'objecte de la problemàtica perquè els responsables no hi posen remei". La CAL posa com a exemple el pla d'acollida que té establert la Universitat de Girona, que ofereix un curs introductori de llengua i cultura catalanes dues setmanes abans de començar les classes, gratuït i que atorga crèdits de lliure elecció, fet que comporta que un 90% dels estudiants Erasmus s'hi inscriguin.

Amb la publicació de l'estudi, l'entitat vol denunciar la "deslleialtat de les universitats envers la normalització lingüística", ja que no existeixen "programes d'acollida eficients per aconseguir que els estudiants estrangers puguin aprendre el nostre idioma". Segons el director de l'Estudi, Bernat Bosch, el sistema universitari català segueix les línies estratègiques de l'Estat i això fa, entre d'altres coses, que el 75% de les beques atorgades per cursar màsters i postgraus siguin per a ciutadans castellanoparlants de fora de la Unió Europea.