El jutge, reconvertit en paladí dels drets humans, recorrerà al Tribunal dels Drets Humans per defensar-se de la causa que el TS manté oberta contra ell per investigar els crims del franquisme. Estrasburg, precisament, va condemnar a Espanya per no investigar les tortures del 92.
Baltasar Garzón, cervell de l'operació prèvia als Jocs Olímpics del 1992 contra l'independentisme català, recorrerà al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg per defensar-se de la causa que el Tribunal Suprem manté oberta des que va declarar-se incompetent per investigar els crims del franquisme. En la demanda contra el TS, el jutge posa en qüestió el procediment que el tribunal té contra ell per un presumpte delicte de prevaricació perquè, considera, viola el principi d'independència judicial. Garzón, que estarà representat per Interights, una organització especialitzada en litigis internacionals sobre casos de drets humans, ha afirmat que s'està deixant "indefenses les víctimes del franquisme".
Més enllà de la clara necessitat d'investigar els crims del franquisme, cal recordar que Baltasar Garzón està tastant la seva pròpia medicina: el mateix sistema judicial polititzat i hereu del franquisme a través del qual es detenien i detenen independentistes pel simple fet de ser-ho, el mateix ordre que permetia que passessin pel seu davant desenes de detinguts denunciant tortures sense que ningú les investigués, és el que ara se li ha girat en contra. Cal recordar-ho perquè per cert 'progressisme', el mateix que calla davant les tortures a les comissaries espanyoles mentre es lamenta de les vulneracions dels drets humans a milers de quilòmetres, ha situat a Garzón com el gran defensor dels drets humans.
La ràtzia del 92
Els camins de Garzón i Estrasburg, doncs, tornen a unir-se, després que el Tribunal dels Drets Humans condemnés a l'Estat espanyol per no investigar les tortures que haurien patit alguns dels detinguts de l'operació del 1992 en dependències de la Direcció General de la Guàrdia Civil a Madrid.
