Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 27 de de maig del 2011 | 16:32
Opinió · Anàlisi política
Josep Poca
Escriptor

Tant debò hagués tingut raó Joan Reventós

De vacances al Perú, he pogut seguir la lamentable actuació dels socialistes catalans a Madrid gràcies a Tribuna.cat. Ho sento, però, malgrat les promeses de Joaquim Nadal (quina facilitat té l'exconseller d'interpretar tots els papers de l'auca), no esperava altre resultat.

Fa temps, molt de temps, que estan lligats de mans i peus al PSOE.El 5 de maig de 1984, vaig comentar a l'Avui una conversa amb Joan Reventós. Els dos treballàvem a l'Editorial Ariel, ell d'amo, jo de corrector. La bona amistat que ens unia va fer que gosés recriminar-li la vinculació amb els socialistes espanyols. Llavors, obrint la finestra del seu despatx, em mostrà la barriada de Sant Ildefons de Cornellà, que quedava molt a prop de l'editorial, i em digué: "Josep, a qui votarà aquesta gent si ve el Felipe con su gracejo andaluz. Cal evitar com sigui la vinguda del Felipe. Cal que siguem nosaltres els qui guanyem aquesta gent, si no mai no seran de casa nostra".

Així, doncs, al marge de les desavinences amb Josep Pallach per una "socialdemocràcia" a la qual han acabat acceptant (que també comptà aleshores), fou per "parar el peus" a l'entrada de Felipe a casa nostra que acceptà, a contracor, anar de bracet amb la gent de Josep Maria Triginer (algú recorda avui aquell bon senyor?). Li vaig dir que el comprenia, però només a mitges, i que temia que, tard o d'hora, pagarien cara aquella claudicació.

Una vegada aconseguida la presidència de la Generalitat per a Pasqual Maragall, segurament l'amic Reventós va poder anar-se'n amb la il·lusió d'haver aconseguit el seu propòsit. Però, feia ja molt de temps que les coses anaven de mal borràs. L'Ernest Lluch li havia fet el llit votant la LOHPA contra l'acord del PSC. Per aquest motiu fou premiat amb un ministeri a Madrid i Joan Reventós fou enviat d'ambaixador a París perquè no fes més nosa. I malgrat haver esdevingut, més tard, president del Parlament, no meresqué tal honor a la seva mort: els companys socialistes arribaren tard a l'hora d'exposar les seves despulles al Palau de la Ciutadella, malgrat tenir com a vicepresident –sembla que vitalici– el senyor Higini Clotas (i, si us plau, que ningú gosi contradir-me de com va anar aquest trist episodi).

El grup proper a Reventós ja feia temps que no comptava gran cosa. Els grans capitans, amb l'estratègia de José Zaragoza i Miquel Iceta, aconseguiren, finalment, que José Montilla arribés a la presidència de la Generalitat, després d'aparcar d'una manera ignominiosa un home dels de Reventós, Pasqual Maragall.

Com ha acabat tot plegat? Des l'hecatombe de les darreres eleccions catalanes, les dues ànimes dels socialistes ja no saben en quina paret toquen. Uns i altres han perdut el control del partit i personatges com la Carmen Chacón i Daniel Ramírez miren de fer-se els amos. De les votacions a Madrid d'aquests dos personatges no en tenia cap dubte. Conec prou bé el peu de calcen. M'ha dolgut, però, el lamentable paper de la Teresa Cunillera, per la seva relació amb el meu poble de l'Espluga Calba, i, molt més encara, de Francesc Vallès, per la meva relació amb els bons amics de la ciutat de Reus. Em costa molt d'entendre.

Sento molt haver d'admetre que Joan Reventós no solament no va parar l'entrada de Felipe González a casa nostra, sinó que li va obrir les portes de bat a bat. I, amb això, no negaré l'aportació que els socialistes catalans han fet a la convivència del nostre poble.

Els darrers resultats a les eleccions municipals han fet encara més evident el pou on han caigut els socialistes catalans. Veurem com s'ho faran per sortir-se'n. Malauradament, doncs, vaig tenir jo més visió de futur.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de Josep Poca
Josep Poca
Escriptor
Opinió · Política
Mentrestant, què?
Opinió · Política catalana
El pensament de Carrasco continua molt viu
Opinió · Política catalana
Potser ja n'hi ha prou de xantatges
Opinió · Política
"I have a dream"
Opinió · Política catalana
Per fi, he pogut dormir
Opinió · Política catalana
I què us pensàveu, doncs...
Opinió · Política catalana
Sense Mas, això no acabarà bé
Indica publicitat