Barcelona · Avui qualsevol projecte cultural, social o polític es debat entre aquests dos conceptes: entusiasme i mercat. Els teòrics de la societat civil com David Billis parlen d'hibridació de les organitzacions sense ànim de lucre, perquè han anat assumint els mètodes de l'economia de mercat. Però si mirem en sentit contrari, veurem que els projectes econòmics també estan plens d'intencions que no tenen res a veure amb el guany econòmic. Això pot conduir a certs fracassos, però també a èxits dels quals la societat es beneficia.

s el cas del diari ARA. Una fórmula periodística que neix en plena crisi econòmica, i enmig d'una crisi de model polític; i que amb el seu naixement, anticipa el desig d'una nova Catalunya. Mirat de fora, es podria pensar que aquest grup d'empresaris i emprenedors que han tirat endavant el projecte han comès una bogeria. Però aquesta bogeria, que respon a l'entusiasme d'un conjunt de persones, també tindrà una encertada mesura: el mercat. s a dir, el gruix de lectors que hi respondran comprant-lo i llegint-lo.

El diari ARA és un projecte de canvi que se suma a altres projectes que han fet passes endavant en una direcció que porti la majoria del país cap a un catalanisme més desacomplexat. Se suma a projectes renovats i exitosos com el nou Barça o el nou Òmnium, que plantegen un catalanisme basat en l'exigència, l'esforç i el convenciment que el país ha de poder decidir per si mateix fins on vol arribar. Amb transparència i democràcia. Amb eficiència i excel·lència.

Em fa l'efecte que un cop més, estem davant l'anticipació d'un canvi polític que no s'articula al voltant d'una o l'altra de les propostes existents actualment, ni tan sols de les que acaben de néixer. s per això, i per la vinculació indestriable entre mitjans de comunicació i política, que estic convençuda que la influència que tindrà l'ARA en el nou escenari de la Catalunya del segle XXI segur que serà decisiva.