Stefan Talmon, jurista expert en el reconeixement de nous Estats i que va participar a la 3a Conferència Internacional Building a New State (organitzada per la Fundació Sobirania i Justícia), va donar un missatge molt clar als catalans: per a ser reconegut com a Estat cal haver fet els deures, i cal poder garantir el funcionament del nou Estat en tots els atributs que se suposa que ha de tenir un govern sobirà.
Aquest principi s'aplica de forma desigual, com ja sabem per casos com el de Kosovo (un Estat que no crec que hagués preparat gaire el seu nou estatus abans d'adquirir-lo).
En el cas català, però, aquest principi segurament té un pes més molt més rellevant en la credibilitat del procés, atès que l'emergència de la qüestió catalana respon a un conflicte que fins ara era invisible per a la comunitat internacional. Així doncs, com més llums aporti Catalunya sobre aquest conflicte, més credibilitat tindrà de cara a la comunitat internacional. Catalunya ha de construir-se els esglaons que li permetran pujar fins al cim dels Estat, assumint que ningú li oferirà eines ni materials per a fer-ho.
Posar fites clares en el procés per arribar a celebrar una consulta, és doncs, un gran encert polític. Des del moment que Catalunya té una proposta damunt la taula, es posa en evidència que hi ha un partida que s'està jugant. Ara per ara, totes les incerteses venen de Madrid. La negativa del govern espanyol a tractar aquesta qüestió amb els catalans (per més que no pari de proclamar que "no passarà") només serveix per a deixar en evidència les febleses d'una postura antidemocràtica.
La incredulitat amb què Madrid s'enfronta a la posició ferma dels catalans i els intents successius i repetits de produir amenaces i pors de caire econòmic, social i àdhuc militar, només pot tenir un efecte: debilitar la imatge d'Espanya. Però no tindrà com efecte, ben segur, la debilitació de les opcions de Catalunya per esdevenir un Estat independent. Per a la bona salut de la democràcia Europa, esperem que Europa no arribi mai a emparar una solució espanyola de caire reaccionari. En aquest escenari, a Catalunya només li cal anar construint horitzons concrets, posar els pilars del nou Estat i fer tots els deures exigibles i més.
I és important que tota la societat participi d'aquest exercici d'imaginar el nou Estat, a través del debat públic. Com més clares siguin les traces del nou Estat, més creïble serà, cap a dins i cap enfora. Un repte difícil i fatigós, però alhora engrescador per una societat catalana que se sent més còmode amb allò nou que no pas amb allò vell. Ens esperen temps d'excitació i treball.
