Fa pocs dies, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de política lingüística a les portes de l?ampliació. Lamentablement, la llengua catalana continua marginada a l?escenari actual de la UE i ho seguirà essent a partir de l?1 de maig, quan entrin a formar part del club comunitari deu estats més, dels quals, només l?idioma polonès és més parlat que el català. Així doncs ens trobem en un Fa pocs dies, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de política lingüística a les portes de l?ampliació. Lamentablement, la llengua catalana continua marginada a l?escenari actual de la UE i ho seguirà essent a partir de l?1 de maig, quan entrin a formar part del club comunitari deu estats més, dels quals, només l?idioma polonès és més parlat que el català. Així doncs ens trobem en un fet paradoxal com és que el català, parlat per prop de deu milions de persones -la vuitena llengua més usada a la UE-, no tindrà la consideració d?oficial i sí que ho seran una dotzena de llengües amb menor nombre de parlants que la catalana. Tampoc el projecte de Constitució Europea inclou cap referència a les regions o nacions sense estat ni per suposat a les seves llengües pròpies. Hi ha certa contradicció entre el missatge oficial de Brussel?les i la realitat, quan s?afirma que s?ha de respectar i garantir la diversitat lingüística. I quan es pregunta per les llengües no oficials, la resposta és ràpida i concreta: depèn dels estats membres que l?hagin inscrita, de manera que Brussel?les passa la pilota als estats. Per tant cal influir sobre aquests i fer-los veure les limitacions al dret col?lectiu com a poble i el dèficit democràtic que representa l?actual discriminació lingüística, com és el cas del català i altres. Al meu entendre, però, si segueix la dinàmica actual de predomini de l?anglès, a la llarga ens trobarem que cada vegada més l?anglès serà la llengua vehicular i s?imposarà com a llengua de treball. Si és així, l?oficialitat estarà renyida amb la realitat i és d?esperar que arribarà el moment de revisar la situació actual, cercant fórmules que permetin preservar la riquesa lingüística d?Europa, donant un tracte decent i de reconeixement a totes les llengües europees. Si, finalment, és així la UE haurà donat un salt qualitatiu quan a democràcia lingüística i de respecte a la ciutadania.