La moció de censura contra Laporta, o bé és una acció aillada com diuen els promotors i per tant semblaria insensata i desestabilitzadora, un salt al buit per uns quants mesos sense cap garantia posterior, o més probablement és la continuació d'un intent per controlar el Club i posar-lo al servei d'interessos o grups que, de moment, no donen la cara i que comença en plena etapa d'èxits quan just guanyada la Champions es porta el Barça als tribunals, aconseguint la "proesa" de reduir en un any el mandat estatuari d'un President al cim de la popularitat. Això s'entén? Això és amor al Club?
Però això no acaba aquí: continua amb els casos Boixos Nois, Echevarria, pintades i amenaces per portar encara el Barça altre cop als tribunals pel tema dels avals. I ara, què m'en diuen dels insults als socis? Ja n'hi ha prou! Qué volen aquesta gent? Dels 5 punts que han quedat a la moció, tres no mereixen el més mínim comentari, són ridículs i interpretatius. Els altres són la crítica als resultats esportius però hem de tenir en compte que, en proporció, el Barça ha guanyat en 5 anys més títols que en 25 amb Núñez i Gaspart junts. Aixó no és subjectiu, aixó són faves comptades.
Només des de l'enveja i l'antibarcelonisme pot pesar més un discurs desencertat o una actitud de "tifosi" al camp del Manchester que el redreçament económic espectacular, el retorn a l'èlit del futbol mundial, 165.000 socis i 1.500 penyes, el programa Xics, Tolerància Zero, la collaboració amb l'Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, ACNUR, UNESCO i UNICEF entre altres que fora massa llarg de citar.
Laporta sent el Barça i Catalunya i no ha amagat mai la seva catalanitat desacomplexada, s'ha lliurat al Club intensament i apasionadament i l'hi ha retornat la seva genuïna condició d'institució catalana i la dimensió de "Més que un Club". La seva derrota seria la d'una manera d'entendre el Barça i Catalunya que els socis no ens podem permetre. Donar suport a Laporta hauria de ser un crit entre socis i simpatitzants perquè el Barça servi la seva catalanitat i continuï sent més, molt més que un Club.
