Barcelona ·

El Poble de la Nació catalana és sobirà en Dret internacional des de la proclamació de la Carta de les Nacions Unides l'any 1945. Article 1, paràgraf 2: "Per desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte del principi d'igualtat de drets i d'autodeterminació dels pobles..." En l'original en anglès, no en la versió aigualida en espanyol ni en la seva traducció en català.

Però els estats signataris tenen dret a no incloure l'autodeterminació en les seves lleis internes, com l'Estat espanyol. Després de les constitucions leninistes reconeixent el dret a l'autodeterminació, que han facilitat independències a països de l'Est, només queden dues constitucions al món que recullen el dret a l'autodeterminació: a Etiòpia i a Sant-Kitts-i-Nevis. I les lleis espanyoles que parlen del dret a participar als assumptes públics mitjançant eleccions, és per participar als assumptes interns de l'Estat espanyol, no per preparar un nou Estat català.

La doble deducció estratègica és que el Poble català pot exercir el dret a l'autodeterminació per decidir si es vol constituir en Estat i que, per manca de possibilitats dintre del sistema polític espanyol (del qual formen part les Generalitats i els Consells) s'haurà d'organitzar la consulta d'autodeterminació i la mediació internacional des de fora d'aquells òrgans. Només cito dos inconvenients si s'intentés des de dintre:

- S'utilitzaria l'habitual cens estadístic de població resident al Principat amb DNI espanyol, contràriament als dictàmens del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, que distingeix entre Poble i població en cas de consulta d'autodeterminació.

- La Comunitat internacional no hi podria intervenir. Del cas català n'hauríem fet un assumpte intern de l'Estat en mans del Congrés dels Diputats i del Govern espanyol.

La recent unanimitat conseqüent de la Mesa del Parlament del Principat, en no admetre una Iniciativa Legislativa Popular per a una consulta d'autodeterminació, aporta més claredat per veure el camí cap a la independència fora dels òrgans polítics de l'Estat. Això no ha de causar l'abstenció d'electors independentistes; car allà hi calen elegits independentistes i nacionalistes per preservar íntegra la Nació catalana.

A fora, la claredat dels fets descrits i d'altres va conduint la societat civil a eixamplar el camí iniciat per l'Agència del Cens Nacional del Poble Català, per exercir el dret a l'autodeterminació, com assumpte extern a l'Estat i amb observadors internacionals.