I a la tarda, principi d'acord de la Taula de les forces polítiques i socials per a l'Estat propi, majoritàries les forces però incompleta la Taula. Tot plegat podria significar poca cohesió política, però... ¿cultural? Acostumats a viure accelerats amb el capteniment sobre l'estat polític del moment, costa mirar d'on venim i qui ens acompanya. Fem-ho, i en el mínim (o màxim segons qui ho miri) de la darrera muntanya russa, l'enquesta del CEO.

"Vol que Catalunya sigui esdevingui un estat independent?" Sí el 44,1%, no el 48,0%. L'anterior pregunta fou al desembre passat, en plena eufòria, i si bé amb grandària de la mostra i metodologia diferent, el resultat fou sí el 44,5%, no el 45,3%. Canvi poc significatiu en el sí, més significatiu en el no. Però si s'observa la resposta a "Creu que Catalunya hauria de ser..." al desembre "...un Estat independent", el 36,2% i ara, el 39,1 %, i "...un Estat dins una Espanya federal", doncs del 28,9% al 26,1%. Per tant "un Estat" el volen dos de cada tres residents a Catalunya, al desembre i ara. És això fragmentació de la nostra societat? No, és decisió col·lectiva.
"Un Estat" el volen dos de cada tres residents a Catalunya. Fragmentació de la nostra societat? No, decisió col·lectiva"
On seria la possible fragmentació? On se situa el gran debat de moltes nacions. Aquestes són les nostres respostes a preguntes habituals del CEO, eixordades per les anteriors, atenció!!! Només dos de cada deu catalans o catalanes estan d'acord o molt d'acord amb que "cal baixar els impostos, encara que això̀ impliqui reduir serveis i prestacions públiques" i, en canvi, molt majoritàriament estan d'acord o molt d'acord amb tot això: que "el Govern hauria de prendre mesures per reduir les diferències en els nivells d'ingressos" (87%); que "les parelles de gais i lesbianes han de poder adoptar fills en les mateixes condicions que les parelles heterosexuals" (75%); que "la religió́ no hauria de tenir cap influència en la política" (89%); i que "algú́ amb plenes facultats hauria de poder decidir quan vol morir" (85%). Quins percentatges!!! Si alguna cultura cohesiona, és la catalana, qui ho pot dubtar? Quin poble!!!

Al setembre la decisió serà si anar del Dragon Khan al Furius Baco –atracció a nivell però amb gran acceleració–. I amb tota la tranquil·litat, perquè el país, que és la seva gent i la seva cohesió, està vist que decidirà el que vulgui, com ja opina. És que ha après al Tibidabo, on el Josep Maria de La Vilella Baixa, a El Foraster, hi situava, amb alegria, l'únic avió en el que hi ha pujat. S'entén, des d'allà s'hi pot divisar, a l'oest i a l'est, respectivament, la Floresta i l'Avinguda Pearson, dos dels espais amb que la nostra cultura homenatjà a L'home que va portar la llum a Catalunya. És així com en Xavier Moret subtitulà el seu llibre Dr. Pearson (Ed. Columna). I hauria fet encara més si no haguessin torpedinat el Lusitania, a l'Atlàntic nord. Era l'any 1915, en fa cent.