En un futur, espero que els historiadors expliquin la prudència i la paciència que han tingut les diferents direccions d'ERC dels últims anys, que han encapçalat el gir independentista definitiu d'aquesta organització històrica del republicanisme català:
Colom, Rahola, Carod-Rovira, Puigcercós, Ridao, i ara, Junqueras i Rovira. I amb ells, un nombrós estol de dirigents que han fet possible l'actual i clara línia estratègica del partit.
Les forces emergents, com la CUP i d'altres d'implantació menor, tenen en ERC la possibilitat de fer un vot per la plena sobirania nacional davant del mur de l'Estat"
Així, l'estratègia d'ERC, des de 2006, té com a eix central una única Catalunya amb un projecte integrador i a una sola velocitat. Aquest projecte és el que recull el ticket electoral republicà per a les eleccions espanyoles del 20-D, encapçalat per Gabriel Rufián, un castellanoparlant netament independentista, de Santa Coloma de Gramenet, i un diputat amb experiència com Joan Tardà, de Cornellà de Llobregat, que pensen fer l'assalt al fortí metropolità que el 27-S es va resistir a l'onada independentista. Per això el tàndem Rufián-Tardà fa unes setmanes que recorre ciutats metropolitanes com Badalona, El Prat, Mataró, Esplugues, Mollet, Barberà del Vallès i Santa Coloma de Gramenet, entre d'altres així com el districte barceloní de Nou Barris.
A tots aquells a qui la parella Rufián-Tardà els crea alguns problemes d'imatge i continguts han d'entendre que aquestes eleccions tenen una prioritat : frenar l'avenç de Ciutadans i portar l'independentisme a assolir més que mai l'objectiu Catalunya, un sol poble.
A ERC, acte rere acte, Oriol Junqueras i Marta Rovira, demanen que es premií la "generositat" que el seu partit ha tingut amb el procés, i jo hi afegiria, la paciència dels republicans, que mantenint la dignitat i la fermesa, han evitat el trencament de l'independentisme.
ERC sap que Espanya no canviarà, perquè és un frontó i un no perpetu, i sap també que les utòpiques propostes de reforma constitucional xocaran contra el mur infranquejable de l'Espanya de sempre. "Per canviar la Constitució calen dos terços del Congrés i del Senat, una dreta democràtica, una esquerra valenta, les set boles del drac, una mica de sang de l'unicorn", va ironitzar el cap de llista Gabriel Rufián, i el seu número dos, Joan Tardà va coincidir dient: "No hi ha solucions espanyoles per a Catalunya".
La contundència d'ERC és el que Catalunya necessita ara, davant d'una majoria de forces polítiques espanyoles que són impermeables a la realitat i a la voluntat de ser d'una part de la nació catalana. El 20-D aquells independentistes que vulguin anar a votar ho han de fer sense cap concessió. I jo crec que ara toca votar ERC, tot i respectar la bona gent de Convergència i de Demòcrates de Catalunya que també són necessaris per defensar el procés a Madrid.
Les forces emergents, com la CUP i d'altres d'implantació menor, tenen en ERC la possibilitat de fer un vot per la plena sobirania nacional davant del mur de l'Estat.El 20-D, doncs, tot i que sense massa il·lusió, poden ser una oportunitat i la dignitat i la fermesa : ERC.
Miquel Sellarès
Periodista