Pensa mal, que diuen. Curiosament, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, extralimitant-se clarament de les seves funcions i jurisdicció, reinterpreta la llei per indicar a la Generalitat sobre com ha d'aplicar una llei que ha aprovat el Parlament de Catalunya i que ha estat validada pel Tribunal Constitucional.
Curiosa actitud dels jutges, que zelosos de defensar, sembla, el dret d'uns infants a no aprendre la llengua del país, apunten més enllà i indiquen al legislador com ha de fer les lleis. O ho insinuen.
Curiosa coincidència amb l'estratègia que fa temps duen a terme certs sectors de la societat, molt minoritaris, per tal de trencar el consens sobre el català com a llengua vehicular de l'escola. Els jutges sembla que hi treballin a favor, i aprofitin una sentència ─que hauria de ser d'interpretació estrictament jurídica─ per crear confusió, per donar arguments i finalment per donar suport a aquells que pretenen imposar un altre model lingüístic que el que es deriva del consens social i polític del país.
Si algú vol defensar un altre model lingüístic, que ho faci, però no pas enganyant els ciutadans sobre la legitimitat de l'actual model
No deixa de ser esperpèntic que el PP i C's, coneixedors de tot això, s'hagin abocat a discutir aquest model lingüístic de l'escola catalana aprofitant aquesta sentència. Sembla, doncs, una mena de sentència-trampa, redactada per a donar arguments i espai mediàtic a aquells que, essent expressions polítiques minoritàries al Parlament, no aconseguirien mai per la via democràtica trencar amb aquest consens.
Trampa tramposa que una vegada més ens fa defensar coses que ningú, a dreta llei, no pot invalidar. Si algú vol defensar un altre model lingüístic, que ho faci, però no pas enganyant els ciutadans sobre la legitimitat de l'actual model. En vindran més d'aquestes trampes, i cal anar-s'hi acostumant, com ja fan, per força i per desgràcia, valencians i balears.
