L'abstencionisme no és un fenomen nou, però no per això menys preocupant. És una realitat que s'arrossega des de les eleccions de 1979 i que ha arribat al seu màxim històric en aquestes últimes municipals: el 46,2% dels catalans i catalanes no van votar. Bona part, segurament, menors de 30 anys.
Alguns experts assenyalen que l'abstencionisme de la gent jove és fruit de la seva situació d’exclusió dins de l'estructura social. Dit d’una altra manera, que no voten perquè no tenen accés a un pis i una feina digna (fruit d’una formació de qualitat), perquè emancipar-se és una odissea. No se senten ni protagonistes, ni representants ni representats per les institucions públiques. En aquest sentit, els grups que més se senten protagonistes o millor representats a l'arena política són els que més voten.

Davant de la falta de complicitat evident entre el teixit polític i la gent jove, l’opció, per a molts, és renunciar al mecanisme bàsic de participació que ofereixen les democràcies representatives: l’elecció dels representants. I així s'entra en un cercle en què els joves no participen perquè no se senten representats i, per tant, no són el “públic” dels partits polítics, cosa que provoca que els seus problemes no tinguin un paper central en l'agenda pública. Caldria també reflexionar sobre si l'increment de la participació dels i les joves en les eleccions podria ser un element més que ajudés a assolir la seva emancipació o, si més no, representés una millora de la seva situació. Si fos així, els i les joves es convertirien en "clients" o "target" dels partits i aquests haurien de fer propostes per aquest col·lectiu i dur-les a la pràctica. És a dir, que els problemes dels i les joves entrarien a l'agenda política com un tema cabdal.

És clar que la participació dels joves requereix corresponsabilitat entre la gent jove i els partits polítics, i és clar que els polítics no només han de fer més fàcil l’accés a l’habitatge per guanyar vots. Els joves són el present i el futur del nostre país. Els actors polítics han de tenir clar que cal donar una resposta seriosa a les situacions precàries dels joves perquè la gent jove confiï en els partits que es presenten a les eleccions, i perquè tot un país no hipotequi el seu present i futur.