L’actual president del F.C. Barcelona, en Joan Laporta, passarà a la història del barcelonisme, principalment, per una raó: ésser la màxima institució del club en el moment en què el Barça va guanyar la segona Copa d’Europa de futbol.
Una fita amb una rellevància enorme tenint en compte que el Barça, amb més de cent anys d’història i un increïble potencial social i econòmic, només tenia una única copa de la màxima competició oficial d’aquest esport a les seves vitrines. Però, a banda d’aquesta conquesta tan determinant en l’àmbit esportiu, que s’afegeix a d’altres victòries també importants, com són els guardons de la lliga de futbol o els títols aconseguits per les altres seccions, també deixarà petjada en altres àmbits de gran transcendència per a l’entitat.
En l’econòmic, aquest advocat, juntament amb tot el seu equip que configura l’actual junta directiva, ha pogut sanejar l’economia del conjunt català amb la introducció de mesures i accions innovadores i un control de la despesa a l’hora de fitxar. Un aspecte que, en paral·lel amb l’esportiu, va heretar en un estat paupèrrim de la directiva anterior com a conseqüència d’una nefasta política de fitxatges.
L’etapa Laporta al capdavant de la màxima entitat esportiva de Catalunya també estarà marcada pel projecte de remodelació del coliseu blaugrana. En motiu del cinquantè aniversari del Camp Nou, la junta barcelonista ha presentat el nou Camp Nou. Un projecte ambiciós que ha tornat a projectar el Barça i Catalunya a nivell internacional i que, entre d’altres factors positius, esdevindrà una nova icona del Cap i Casal, com molts ja han anticipat.
Una altra de les característiques que ha volgut imprimir el president blaugrana, ha estat la potenciació del catalanisme de l’entitat al màxim. Des d’un primer moment, va fonamentar el seu projecte barcelonista en el catalanisme. I en base a aquest fet, sota el seu mandat, entre d’altres, l’entitat ha introduït la senyera a l’equipament dels diferents equips, ha manifestat el seu suport a la llengua i la cultura catalanes a través d’activitats desenvolupades en les instal·lacions blaugranes, ha recolzat l’oficialitat de les seleccions nacionals catalanes, ha fet sonar l’himne nacional de Catalunya en determinats partits internacionals i ha actuat d’ambaixador de luxe del nostre país sempre que n’ha tingut oportunitat, com quan va adreçar-se al món des del faristol de la seu de Nacions Unides a Nova York. I fa pocs dies, va tornar a fer gala del seu desacomplexament nacional en un important mitjà de comunicació espanyol mentre l’estaven entrevistant. Laporta va tornar a ratificar el seu ferm compromís a favor de les seleccions nacionals catalanes, tot afirmant, d’una banda, que un dels seus somnis seria veure competir Catalunya en un mundial de futbol i, de l’altra, que no entenia l’actitud de l’Estat espanyol en contra d’aquestes. A més a més, va anar més enllà i va assenyalar que la visió de la plurinacionalitat de l’Estat que té el president del govern espanyol, l’havia decebut.
És evident que les nostres institucions, els nostres partits i els nostres dirigents polítics han de liderar la nostra reivindicació nacional. Però també és cert que aquesta també hauria de venir amb més força i contundència d’altres representants dels diferents sectors i àmbits significatius de la societat catalana. Ens calen més persones que, com en Joan Laporta, des de la seva tribuna, actuïn en el seu dia a dia impulsant i promovent el nostre fet nacional. Amb coratge, amb fermesa i que d’una manera desacomplexada estiguin compromesos amb el nostre país i en tinguin una visió nacional. Si això es produís, de ben segur que la nostra situació nacional seria força diferent. Per tota aquesta contribució, m’agradaria felicitar en Joan Laporta, com a barcelonista i com a català, nacionalment conscient.
