Barcelona · Pot semblar anecdòtic, i insignificant en el context del dèficit fiscal que patim, però la negativa de la Ministra Cabrera i del PSOE a territorialitzar el 50% dels recursos recaptats a càrrec del 0,7 de l'IRPF per activitats d'interès social té ja molt d'escàndol. Ho és per raons d'incompliment de l'Estatut, el nou i el vell, que atribueixen a la Generalitat la competència exclusiva en assistència social i serveis socials; ho és per l'enorme diferència entre allò que es recapta a Catalunya

 ( a prop de 40 milions d'euros) i allò que se'ns retorna en forma de finançament de programes desenvolupats a Catalunya per les entitats del Tercer Sector ( a prop de 13 milions d'euros). I ho és ,finalment, perquè des de Catalunya es formula una proposta per a tot l'Estat, i en la que no hi ha guanyadors ni perdedors, com és la de territorialitzar només el 50% d'aquests recursos, deixant en mans de l'Administració General de l'Estat la gestió de l'altre 50%, i la resposta dels partits d'àmbit espanyol és "tremenda". Sembla com si la unitat de les Espanyes es jugués en aquesta qüestió. El paper del PSC, en tot plegat, és bastant galdós. Ha d'incomplir el seu programa i els seus compromisos amb les entitats del país, votar en contra de les propostes de CiU al Congrés dels Diputats i escoltar com els pactes, tímids i vagues, que assoleix amb ERC són desmentits pel Govern espanyol i el PSOE amb una celeritat digne de millor causa. s el preu del sucursalisme.