Tothom ha vaticinat que aquest 2006 serà un any particularment important pel nostre país. És el segon any de l’Estatut d’Autonomia. El primer, el 2005, ha transcorregut amb la incertesa fins l’acord, rebut amb entusiasme, del 30 de setembre. Ara, però, ve l’hora de la veritat. N’hauria d’haver prou amb la voluntat àmpliament ma Tothom ha vaticinat que aquest 2006 serà un any particularment important pel nostre país. És el segon any de l’Estatut d’Autonomia. El primer, el 2005, ha transcorregut amb la incertesa fins l’acord, rebut amb entusiasme, del 30 de setembre. Ara, però, ve l’hora de la veritat. N’hauria d’haver prou amb la voluntat àmpliament majoritària del nostre Parlament, però necessitem l’acord de les forces majoritàries a nivell de l’Estat.
Caldrà que els nostres polítics es facin respectar i mantinguin la unitat que els va permetre arribar a l’acord del setembre passat. Des de la societat civil estarem a l’expectativa i recordarem que la darrera paraula la torna a tenir el nostre parlament i el poble català a través del referèndum. Si l’estisorada fos molt gran valdria més quedar tal com estem ara i no permetre que en el futur tinguessin la coartada de recordar-nos durant 20 anys més que vàrem aprovar un text, malgrat que nosaltres no hi estàvem d’acord.
Però no és aquest l’únic repte que tenim aquest principi de 2006. La nova era de televisió digital pot ser molt important per la nostra configuració nacional. Tothom sap que avui es crea i es difon cultura popular a través de la televisió. I amb la nova etapa digital l’espai televisiu estarà en bona part ocupat pels grans grups mediàtics espanyols. Des d’un punt de vista polític i electoral, ja que ara podem estar contents que la representació parlamentària en un 89 % va aprovar un text d’estatut satisfactori, potser valgui la pena recordar que l’opinió pública és la que escull els seus representants polítics. Encara que no és mateix l’opinió pública que l’opinió publicada o emesa, cal reconèixer que hi té influència i, si no partim d’un panorama plural, tenim poques possibilitats de ser presents en l’espai públic amb els nostres plantejaments. Caldrà, per això, una col.laboració entre el nostre sector públic, el nostre sector empresarial i el nostre món associatiu sensibilitzat per tema.