Barcelona · Molts ens havíem fet la il·lusió que la raó estava més que mai de part nostra. Una llei és una llei. I l'Estatut (encara recorregut, encara penjant del fil d'una sentència que no arriba mai) és una llei. I estableix un nou sistema de finançament que supera l'anterior i millora sobre el paper la situació financera de Catalunya.  Però el govern espanyol no respecta les lleis, ni tan sols quan les s'han aprovat en referèndum. Ni l'Estatut, ni la llei del retorn dels papers, ni d'altres. Ni tampoc els principis democràtics més elementals sobre el reconeixement de les seves minories nacionals i els drets que els corresponen.
Tot això ja ho sabem, però ens serveix de ben poc saber-ho. Cada passa s'ha de negociar, tot i sabent que el dia següent una ventada pot fer perdre un altre llençol. Tots els governs de Catalunya han hagut de negociar amb Espanya. L'alternativa hagués estat senzillament la rendició. I potser en un futur pròxim serà la independència. Però avui cal negociar.

Per això valoro especialment l'actitud de fermesa que ha mantingut Antoni Castells davant les propostes aigualides que ha anat formulant el ministre d'economia Pedro Solves. Una darrera l'altra han rebut una resposta negativa per part de Catalunya. I aquest és un fet inèdit en la història recent del nostre país. Si CiU va crear una cultura de la negociació vinculada al pes parlamentari a Madrid, el PSC ha d'oferir una altra manera de negociar. Perquè els seus parlamentaris ja són a Madrid, diluïts en una força política espanyola. La part catalana de la negociació la porta un govern, no un partit. Per això trobo desafortunades les crítiques al passat, com si la clau del moment actual es trobés en el que va passar fa sis, vuit o deu anys. Com si el moment actual no fos prou important i diferent.


La fermesa del govern català s'ha d'entendre també en un context de canvi en la política espanyola. Cada vegada més, els gestos del govern de Zapatero es fan per acontentar les altres comunitats autònomes, les espanyoles. Des de la darrera campanya electoral fins a aquesta negociació d'ara, els interessos de Catalunya són el que més interessa a Espanya. Al contrari, tot passa per escenificar una derrota de Catalunya. La política catalana interessa molt poc a l'opinió publicada a Espanya. Si Catalunya ha perdut pes a la resta de l'Estat, que no el perdi el govern català a casa nostra, en el lideratge dels nostres interessos com a país.