Els suposats PSc han estat a l’altra banda de la taula de negociació: Qui ho negarà? Catalans, preneu nota! El President no ha sabut mantenir la unitat d’acció, uniformitat de plantejaments i estratègia, objectius clars i compartits: Qui ho negarà? Catalans, preneu nota! CiU ha tornat a demostrar la seva incapacitat de dir no, el seu problema no &eacu Els suposats PSc han estat a l’altra banda de la taula de negociació: Qui ho negarà? Catalans, preneu nota! El President no ha sabut mantenir la unitat d’acció, uniformitat de plantejaments i estratègia, objectius clars i compartits: Qui ho negarà? Catalans, preneu nota! CiU ha tornat a demostrar la seva incapacitat de dir no, el seu problema no és la “cultura del no” si no la seva “incultura del sí”, mai ha dit no a Madrid, on hom sap que sempre va de farol: qui ho negarà? Catalans, preneu nota! IC ha seguit amb el seu paper “de debò” socialista-paràsit: qui ho negarà? Catalans, preneu nota! ERC no ha sabut trobar un espai de confiança amb els federalistes convergents i no ha sabut tenir un liderat dins el Govern després d’en Carod, l’entrada del Conseller Huguet és fa tard: qui ho negarà? Catalans, preneu nota!
Amb totes aquestes notes a la ment és impossible, aquests dies, entendre la majoria d’articles i noticies publicades. Són hipòcrites i indignants les pressions a ERC per part de gent que uns han estat a l’altra banda, que els altres ha marxat de la negociació sense previ avís i deixant l’acord del parlament (en minúscula) a segona divisió. Personalment, crec que tenim una oportunitat històrica de donar una lliçó als polítics que creuen que els catalans no volem lluitar per lo nostre, que tan sols ens preocupem de la botiga; i alhora donar una lliçó a la resta de l’Estat que volem, com a mínim, el que es va aprovar a casa: perquè ens ho han de rebaixar?
No sé si s’ha acabat l’Espanya plural, doncs, no sé si mai ha començat; sé que s’ha acabat el discurs de la pedagogia catalana: és pot dir més clar i més alt el que volem què aprovant-ho pel 90% del nostre Parlament? La reacció d’ells ha estat normal? Ara que ens diguin ells què volen de nosaltres, sense trampes: volen que desapareixem com a poble i cultura? Que ens diguin la veritat! Ara reclamem nosaltres pedagogia de la seva postura! Els polítics poden dir el que vulguin, en Más (amb accent) i Zapatero poden pactar d’esquenes al Parlament el que vulguin, però el referèndum ens dóna l’ultima paraula als catalans: si diem NO volem aquestes escorrialles d’estatut, si diem NO volem aquest pacte de post-investidura, obligarem als polítics catalans a treballar pensant amb la societat, a més d’una lliçó demòcrata. Hi ha moltes possibilitats de guanyar el referèndum i per això estant neguitosos! Recordem que tot el que ens diguin sempre els hi em de preguntar: això que diu és si Madrid vol, oi? És a dir, no estan obligats a fer-ho, oi? Calia un estatut nou, doncs, amb l’actual no es podria haver aconseguir això si Madrid hagués volgut? I perquè ara si vol? Per rematar, em de preguntar: Si ara hi ha canvi i a partir del dia 30 de juny d’aquest any entra el PP amb majoria absoluta, això que ens diuen que tindrem, ho tindrem? Em penso, coi! sé que no. Per tant, ja sabem que el pre-Estatut no hi ha cap acord blindat, que és paper mullat.
De moment, penso començar, des d’ara mateix, la particular campanya pel NO a l’Estatutet! L’eslògan, ja l’avanço, serà: PER DIGNITAT, NO A AQUEST ESTATUT REBAIXAT!: DE TÚ DEPÈN!
