Barcelona ·
Escric aquestes ratlles just havent conegut els resultats de les eleccions al Parlament de la comunitat autònoma basca. Unes eleccions que, com ja vaig dir en un article anterior, han tingut com a principal característica la de deixar fora del dret a elegir i ser elegides aquelles persones que haurien triat una candidatura de l'esquerra independentista que els representi sense més limitacions que el seu vot lliurement expressat.
Aquest fet hauria de condicionar qualsevol anàlisi, perquè converteix les eleccions de l'1 de març en una trampa, ja que desfiguren la representativitat del Parlament escollit. Si fem cas del càlcul del diari Gara', proper a l'esquerra abertzale, sobre la incidència del vot nul -en què es converteix legalment el vot a favor de les candidatures il·legalitzades de "Democrazia 3 Milioi" (D3M)-, aquestes, amb el 8,84% del vot emès, haurien obtingut 100.900 vots i set escons, en un Parlament de 75. Un retrocès respecte del vot obtingut per EHAK a les anteriors autonòmiques del 2005 (150.644 vots, el 12.44% del vot, i 9 escons) i moltíssim més lluny dels 224.001 vots i 14 escons, amb un 17,6% del vot d'Euskal Herritarrok el 1998, en la dinàmica d'esperança que van generar el pacte de Lizarra i la treva d'ETA.
Tenint en compte que els vots nuls en les anteriors eleccions van ser només 4.035, no sembla exagerat el càlcul fet pel diari respecte de la real incidència del vot a les paperetes de D3M en els resultats de l'1 de març. Segons aquests mateixos càlculs -i deixant de banda que les condicions d'il·legalitat, incloent-hi detencions per propaganda il·legal, feien difícil la difusió de la candidatura-, si el vot de l'esquerra abertzale hagués comptat, el PNB hauria tingut dos escons menys; el PSE, un menys; el PP, dos menys; EA, un menys; EB no tindria parlamentari, i la resta mantindrien els escons que han aconseguit (Aralar, quatre, i UPyD, un). La correlació de forces al Parlament seria clarament favorable a l'anomenat "bloc sobiranista" (40 diputats) enfront del "constitucionalista" (35).
Ja hi haurà temps perquè els experts en resultats electorals facin les seves anàlisis amb les dades més precises a la mà, però del que no hi ha dubte és que, als tres territoris administrats per la comunitat autònoma basca, la majoria "sobiranista" supera amb escreix més de la meitat dels vots emesos: 597.515 enfront de 482.839 (o 518.973, si sumem als "constitucionalistes" els 36.134 vots que ha recollit la "federalista" EB, membre del tripartit basc).
Aquests no són comptes gratuïts. L'exclusió d'una opció electoral que manté unes posicions polítiques i un suport tan clars malgrat la il·legalització és, a la curta o a la llarga, un suïcidi polític per qualsevol governant que vulgui la cohesió del seu país. I més, tenint en compte que aquesta exclusió va ser imposada, cal no oblidar-ho, contra la voluntat expressa de la majoria del Parlament autonòmic basc, contrària a la Llei de Partits votada pel Parlament espanyol. Si el que es pretén és aconseguir una pau duradora i estable entre el País Basc i el Regne d'Espanya, i la resolució d'un conflicte europeu profundament arrelat com aquest, els governants que s'hi impliquin han de tenir perspectives llargues, i estalviar-se de celebrar amb curtedat de mires victòries pírriques com aquesta.
També l'esquerra abertzale, que pot estar temptada a tancar-se en un resistencialisme a ultrança sense aprofundir en estratègies de futur, haurà de treure les seves lliçons d'aquesta jornada de l'1 de març. L'esfondrament d'EA demostra que aquest partit no ha recollit vots procedents de l'esquerra abertzale tot i anar per separat del PNB, contra el que jo mateix en algun moment vaig pensar, mentre que Aralar -escissió de l'esquerra abrtzale que fa bandera de la seva condemna de la lluita armada- incrementa el vot de forma substancial. L'avenç d'Aralar no sembla un fet anecdòtic, i pot ser un símptoma més que la fi d'un cicle històric -el de la violència política- reclama posicions més decidides en aquesta línia. En definitiva, la proposta de recuperar l'esperit de Lizarra i enfortir el sobiranisme -formulada per sectors influents de l'esquerra abertzale i el sindicalisme basc- aniria per aquest camí.
Pel que fa al futur govern autonòmic que surti d'aquest Parlament trampa, ja es veurà per on van les negociacions. Patxi López ja es presenta com a futur lehendakari, i té tots els números per ser-ho, amb el suport del front "constitucionalista". Ibarretxe, com a representant del partit més votat, diu que ell prendrà la iniciativa. Uns i altres parlen de canvi: posant èmfasi en la necessitat de canviar de lehendakari, si ho fan els dirigents socialistes; o de política, per superar l'enfrontament en favor de la transversalitat, si ho fan els del PNB. Però, vistos els resultats de debò, comptant vots i escons sense els condicionants imposats per la metròpoli, tots plegats farien bé de tocar de peus a terra si volen realment un canvi a fons que s'allunyi d'enverinar més el conflicte.
