Barcelona ·
Aquesta dita s'escau de totes totes en referència a l'Estat espanyol pel que fa al compromís envers la solidaritat internacional. A diferència de França, Alemanya, Suècia, etc, l'Estat espanyol, per raons històriques, no és percebut com a societat receptora.
N'és prova el fet que l'any 2008 tan sols va rebre 4.500 peticions d'asil, xifra ridícula en relació a les 220.000 de la UE. I Madrid tan sols n'acceptà 151. L'espanyol ha estat dels darrers a arribar al club dels Estats solidaris, però en canvi ha estat el primer a apuntar-se a la frenada europea aprovant, amb el vot contrari republicà, la nova Llei d'Asil.
I punt! Res d'aixecar un terraplè per aturar un retrocés en la protecció dels perseguits, atenent al fet que correspon a qui més ha conegut el sofriment de les conseqüències d'una Dictadura i els beneficis de la solidaritat internacional mantenir inalterables els principis de la Convenció de Ginebra.
Però l'Estat espanyol és profundament desagraït. I com a mostra, dos botons de la Llei: la limitació del dret d'asil a les persones naturals de països extracomunitaris, tot donant per bo que la persecució i la vulneració de drets és antitètica al concepte i a la realitat de la Unió Europea i obviant el ressorgiment de les idees totalitàries (ideari berlusconià, persecució d'homosexuals a les repúbliques bàltiques, pressió sobre minories ètniques com ara els gitanos...) D'igual manera, PSOE-PP i CiU han pactat retallar encara més el dret de les persones a demanar asil a les ambaixades espanyoles. Fins ara, una persona tenia garantida la sol·licitud d'asil a qualsevol ambaixada espanyola sempre i quan no fos la del seu país; ara, però, tot dependrà del criteri del cos diplomàtic.
Es ben trist que una nova llei tan restrictiva tiri endavant sense ni tan sols sentir veus crítiques dels intel·lectuals i dels analistes abonats als programes de televisió i ràdio. Heus aquí una altra prova de la relativització dels valors democràtics en la societat espanyola, absolutament ignorant del seu propi passat, que té com a culpables i responsables els partits polítics que han consolidat el model espanyol d'impunitat i han provocat l'allunyament de les noves generacions nascudes en el postfranquisme de la crua realitat mundial i de les responsabilitats solidàries que els pertoca d'assumir.
¿Com pot entendre's que la llei actual, un dels ponents de la qual fou Miquel Roca i Junyent, un català nascut a l'exili, acabi essent més progressiva que la que s'aprovarà aquesta setmana?
