En les eleccions de l’1 de novembre l’abstenció s’ha incrementat en relació a les anteriors. Aquest fet ha provocat que excepte ICV i els nous Ciutadans, els quatre principals partits hagin patit importants pèrdues de vots reals, fins i tot CiU que millora en percentatges absoluts en el conjunt del país i que suma més diputats que el 2003 ha perdut gairebé 100.000 vots. Els canvis més importants en les tendències de vot són visibles a la circumscripció de Barcelona. De fet, els resultats a les altres tres demarcacions han variat molt poc. Només s’ha mogut un escó dels 50 que hi havia en joc. Mentre CiU incrementa el seu percentatge al conjunt de Catalunya, els nacionalistes baixen també en percentatge, a la majoria de les comarques no barcelonines, especialment a les Terres de l’Ebre. Es pot comprovar que les tendències en variació dels percentatges, creixement de CiU i d’ICV i baixada del PSC i ERC han sigut molt rellevants al cap i casal. El PSC no ha punxat a Girona, Lleida i Tarragona on baixa percentualment molt poc, sinó als seus feus metropolitans, però de manera paradigmàtica a la ciutat de Barcelona. Una petita part dels vots perduts del PSC han anat a parar a Ciutadans que recull també vots del PP, però la majoria han anat a parar a l’abstenció. Probablement CiU no espanta prou a aquests votants per decidir-se a anar a votar. Per tant, ni efecte Montilla a l’àrea metropolitana , ni “contra-efecte Garrigosa” a la Catalunya interior. En tot cas, una dada per la història: José Montilla ha obtingut menys diputats dels que va sumar Raimon Obiols en les tres ocasions que va encapçalar la llista socialista.
Pel que fa a les pèrdues d’ERC cal indicar que a part del vot “retornat” a CiU, molt difícil de recomptar en un context de descens de vot de les dues formacions, es constata un traspàs directe cap a ICV que creix espectacularment en zones com el districte de Gràcia (Barcelona) o a Osona on els independentistes treien bons resultats.
Una altra dada per explicar algunes fugues de vot d’ERC i del PSC és l’increment del vot en blanc, habitualment tant reivindicat i que ha aparegut per primera vegada en unes eleccions amb majúscules: ni més ni menys que 60.000 vots, un insòlit 2% del total que arriba al 2,5% en alguns feus republicans com l’Urgell, el Solsonès i el Pla de l’Estany.