Barcelona · Arribem al tram final de campanya de les eleccions europees i, malauradament, tot indica que aquest diumenge a les vuit del vespre, quan es tanquin els col·legis electorals, les urnes no estaran gaire plenes. Hi haurà molts motius perquè això sigui així: motius d'ahir (eleccions de segon ordre; un Parlament europeu molt allunyat de la ciutadania; un dèficit democràtic en la construcció de la Unió europea...)


i motius d'avui (les relacions entre ciutadans i representants passen per un baix moment, en general, a casa nostra; una crisi econòmica, en la que no es veu cap dirigent governamental amb idees ni capacitat per fer propostes creïbles a la ciutadania; i, especialment, la campanya del PSC, que és un insult a la intel·ligència dels ciutadans; una campanya que es pensa que els ciutadans som imbècils i que el que fa, realment, és crear encara més desafecció política. Lamentable, senyor Zaragoza).

Però malgrat aquests motius, diumenge aniré a votar, naturalment, com ho he fet sempre. Per responsabilitat política, per compromís democràtic, per deure cívic, diumenge hem de votar. El vot és una conquesta democràtica i és dels pocs moments en que el principi d'igualtat es fa més real que mai, ja que davant d'una urna tots som iguals. Votaré, doncs, en primer lloc, com a europeista convençut. La Unió europea és més important del que moltes persones creuen. Han pensat com estaríem econòmicament, amb aquesta forta crisi econòmica global, si fóssim fora de la zona euro? Han pensat què seriem fora de la UE? A més, el Parlament europeu cada vegada té més competències que ens afecten a tots en el dia a dia (telecomunicacions, universitats, energia...).

I també aniré a votar, en segon lloc, com a catalanista: si no votem els que pensem que la nostra prioritat política és Catalunya i no Espanya, els espanyolistes encara es trobaran en una situació de major força que l'actual. Hem de donar suport als candidats que defensen els nostres interessos enfront d'aquells altres candidats que estan amagats en llistes de partits espanyols i que estan subordinades als interessos espanyols.

I votaré Ramon Tremosa. I ho faré per diferents motius. En primer lloc, per la seva llarga trajectòria de compromís amb el país i de defensa dels nostres interessos econòmics i polítics. Tremosa defensa que el futur polític de Catalunya com a nació depèn de la seva viabilitat econòmica. I per aquest motiu en campanya ha posat l'accent en les temes de les comunicacions, els ports i aeroports, defensant l'àrea econòmica que gira a l'entorn de Barcelona i el seu voltant. En segon lloc, votaré Tremosa per preparació personal, com acredita la seva carrera universitària com a professor de la Universitat de Barcelona.

Necessitem polítics ben preparats, amb una formació sòlida. Aquesta és una necessitat ara més urgent que mai. I si aquesta preparació està acreditada per la Universitat, quin millor aval? I el votaré, en tercer lloc, per l'estratègia política que defensa, atès que el gradualisme sobiranista que proposa és la proposta més intel·ligent perquè Catalunya es vagi enfortint i vagi desconnectant d'aquesta Espanya al·lèrgica a tot tipus de pluralisme. Per tots aquests motius, amb molt respecte personal i polític pels altres dos candidats no subordinats a Espanya, votaré a en Ramon Tremosa.