Una altra vegada i tres anys després, Catalunya torna a necessitar uns pactes per formar govern perquè així ho han provocat els resultats. En l'horitzó immediat tenim tres pactes possibles però el més decebador és comprovar que qui ha sortit guanyant és Rodríguez Zapatero, que des de la Moncloa condicionarà el nostre futur. Zapatero va moure peces perquè s'arribés a aquest escenari i ell, una vegada, s'hagi creat unes primàries espanyoles a la seva mida. El pacte entre la sociovergència és el que més interessa a Zapatero. Però no seria una coalició forta per a Catalunya perquè les bases del PSC quedarien totalment divides pel fet que Artur Mas fos el president. Si es produís aquesta hipòtesi demostraria el domini de Zapatero, el poder del PSOE i el trajecte final del PSC. A més, Montilla probablement no faria la travessa del desert, tornaria a algun ministeri i el relleu l'agafarien Antoni Castells i Montserrat Tura. Un acord entre CiU i ERC sembla el menys probable perquè no hi ha ponts de diàleg. CiU és lògic que estaria interessada en crear un govern nacionalista però no pagaria la mateixa quota que els socialistes fa tres anys. Per tant, ERC no voldria seure's a negociar perquè tot és qüestió de la quota de poder i amb els PSC està garantida. A més, els pactes de CiU amb el PP al Majestic encara són massa recent a la ment d'actors clau com Joan Puigcercós. I queda el tripartit. L'entesa entre el PSC i ICV és immediata. El dubte és Esquerra, que tornaria a demanar molt poder i ser vital en la confecció del govern. Montilla de president i Puigcercós de conseller en cap seria la punta de la piràmide, amb l'objectiu de situar Carod-Rovira de president del Parlament. Però les bases del PSC i ERC encara estan massa tensionades després d'aquests tres anys i la fórmula no dóna garanties. Com pot justificar ERC fer president un espanyolista com Montilla? Esquerra tindria més força a l'oposició amb vista a les municipals del maig però les conselleries són massa temptadores. Per últim, es queden els Ciutadans. La ultradreta avança a Catalunya per la dreta del PP i obté els resultats que volien, fins i tot, les bases del s populars que amb Josep Piqué no se sentien identificades. Els inventors d'aquesta criatura s'han sortit amb la seva i ara ja han deixat de ser una plataforma. Aquesta ultradreta que avança a la Unió Europea és molt preocupant i més encara en un país petit com Catalunya. Amb aquest panorama i amb els actors a punt d'entrar a l'escenari, és inevitable comprovar com Catalunya, tornarà a tenir un president debilitat, sense lideratge per potenciar el país i, a més, supeditat a la Moncloa.
